• Són molts els ciclistes que aposten pel suïcidi a la N-145, però de segur que es pot fer alguna cosa

Foto: NOE

Li demano per favor, li suplico fins i tot, senyor ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé, que escolti els ciclistes. Si us plau. Ja no sé com dir-ho, ja no sé com expressar-ho, però possiblement si ens agenollem o si diem les coses tal com són –millor així–, potser ens tingui en compte. No som pocs: 150 socis de l'Sprint Club Andorra; 340 de l'Agrupació Ciclista Andorrana; 40 del BiciSí Andorra; més de 100 del Club Triatló Serradells; i especialment tots els turistes que vostès pretenen que vinguin d'Espanya buscant les nostres muntanyes, i els que haurien de venir per veure la Vuelta, per veure un Tour en el futur... ¿no és certa aquesta idea de Turisme de fomentar el cicloturisme? Demostri-ho: apostin per millorar.

La reunió que tindrà vostè demà amb la ministra de Fomento espanyola, Ana Pastor, és una fita important pel que demanem, que no és només que arreglin la N-145 com vol qualsevol ciutadà del Principat, a més dels turistes, sinó que tinguin en el cap un sector de la societat, cicloturistes de totes les edats, que cada dia s'hi juguen la vida.

No li demano que plori vostè a la senyora ministra com faig jo amb aquesta carta. Només crec que és una necessitat que vostè faci de portaveu no només de l'exigència de l'acabament d'una obra bàsica per al futur d'Andorra, sinó que a més tingui present que s'ha d'aprofitar la millora prevista en aquesta infraestructura per afavorir les condicions d'aquells que amb una bicicleta busquen la sortida i, el que és més important, l'entrada al Principat.

No som només els que vivim a Andorra qui demanem la millora, sinó que hi ha un turista potencial –cicloturista– que, objectivament, decideix marxar a altres zones de muntanya per gaudir del ciclisme i de les vistes, perquè sí, a Andorra hi ha uns ports molt macos i uns miradors espectaculars, però si no s'hi troben segurs, canvien de destinació.

Aquesta carretera N-145 és un suïcidi continu per al ciclista –tant com circular per dins del Principat, si em permet que li digui–, i si en aquesta obra nova no es plantegen algunes mesures concretes per l'accés de bicicletes, estarem cavant la tomba dels milers de ciclistes que s'hi atreveixen a circular-la. ¿Què podem demanar? Bàsicament, que hi hagi un voral de metre i mig, que es pinti d'un altre color –vermell, per exemple–, que la ratlla de separació sigui amb bandes sonores perquè el conductor d'un vehicle a motor no hi entri, que el túnel que es prepara anunciï la presència del ciclista i que allà dins –entenent que no hi haurà possibilitat de bordejar-lo, excepte de baixada– aquest voral sigui més visible i més segur, que s'indiqui amb senyals que és zona d'intens trànsit ciclista tal com es fa en altres carreteres espanyoles...

Sí, ja sé, senyor Alcobé, que no està en la seva mà fer res més que traslladar aquestes idees, però pensi que només li demano (demanem) això, que tingui la suficient sensibilitat per fer-ho davant de la senyora Pastor. Que sigui valent, perquè no costa res. Una mena de frase com aquesta: «Volem una reactivació d'aquesta obra, que és fonamental per la nostra economia, senyora ministra, tot sabent les dificultats econòmiques actuals, i també ens agradaria traslladar-vos el neguit de moltíssims ciclistes que volen entrar al nostre país i que senten perillar la seva vida perquè hi ha molt trànsit en ser l'única via d'accés des d'Espanya, i és per això que demanem una sèrie de mesures per millorar la seva seguretat, tals com tal i tal i tal».

Es tracta de tenir sensibilitat, de buscar-la fora, ja que dins del Principat no existeix, perquè des del 99 que hi ha una normativa perquè l'obra nova al país tingui aquest voral, i això s'ha obviat constantment. Com en la rotonda dels Dos Valires d'Encamp, o en Valira Nova, o en els mateixos túnels de Ràdio Andorra. Què vol que li digui, senyor Alcobé, que sóc conscient que aquesta obra segurament no estava programada per l'actual Govern, i que sí, podem estar aquí fent retrets a aquells, als altres i als de més enllà, però no es tracta d'això. Es tracta de ser sensible, de què el cap de Govern, Toni Martí, no consideri el pas per als ciclistes en els túnels de Ràdio Andorra la reixa d'evacuació d'aigües, tal com va dir a preguntes dels periodistes sobre el tema el dia de la presentació pública d'aquesta obra; es tracta de què el tècnic del Govern que explica l'obra de la rotonda dels Dos Valires no digui, a preguntes dels periodistes que qüestionen la seguretat per als ciclistes, tal com va passar, que «efectivament, no és segur, és clar, però és legal», i a que a més ho justifiqui explicant que a Castelldefels hi ha una autovia que es bifurca en quatre carrils i que els ciclistes hi poden anar, tot i no ser segur.

Això demostra, senyor Alcobé, que a Andorra –i a Castelldefels, és clar– la sensibilitat envers del ciclista és nul·la. Però amb una petició justa a la ministra Pastor, potser comencem a canviar alguna cosa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.