és impossible desconèixer un consens creixent sobre el fet que les polítiques calvinistes imposades per la senyora Merkel posaran en perill la continuïtat de la Unió Europea. La recessió és una amenaça que no només s'albira al sud d'Europa.

La intervenció d'Espanya seria de tal calibre que arrossegaria inevitablement a Itàlia. L'Euro no podria resistir aquest desastre.

França tria un nou president en unes eleccions, la primera volta de les quals es va celebrar diumenge. Veredicte, definitiu, el sis de maig. Si els resultats d'ahir i els sondejos confirmen François Hollande com a guanyador, tot començarà a ser diferent per poc que compleixi les seves promeses electorals. El futur president s'ha compromès a revisar els acords de la UE. Ha teixit una aliança amb el poderós SPD alemany i amb els seus col·legues italians i belgues. La socialdemocràcia europea podria començar a despertar de la seva llarga letargia exigint polítiques que frenin el desmantellament de l'estat del benestar i llancin a la UE per la via de l'expansió econòmica. Si això és així, es produirà un canvi en les tesis que només defensen els neoliberals: ajustar impedint el creixement.

Ja ni el FMI, ni el president Obama ni un grup de destacats economistes defensen que les retallades que impedeixen el creixement econòmic siguin la solució.

En l'horitzó també estan les eleccions generals a Alemanya el proper any. Els sondejos no vaticinen moltes facilitats perquè Angela Merkel continuï governant el seu país. Aquesta conjunció astral de la política, en la qual els espanyols no tenim capacitat d'influència, és determinant per al nostre futur. Cap dels esforços sobre humans que Merkel, via Mariano Rajoy, està imposant als espanyols és suficient. Els mercats són insensibles a la tragèdia dels espanyols i solament assenyalen el camí de l'empobriment de la societat espanyola, que a més no només no és la solució, sinó que promet diverses generacions de sacrificats. La vista dels espanyols està posada a França. Com en moltes més ocasions de la història, el país veí assenyala el camí de canvis per salvar la progressió d'avenços de la humanitat. Si Hollande venç, hi ha esperança. Tant de bo poguéssim votar per ell; a Espanya trauria majoria absoluta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.