• El món universitari, tan pacífic últimament, anuncia mobilitzacions

Foto: NOE

No serà fàcil fer empassar als estudiants una pujada de taxes propera al seixanta per cent. El portaveu del sindicat d'estudiants ha anunciat mobilitzacions, aturades i protestes davant el Ministeri d'Educació, que seran convocades la setmana vinent. El món universitari, tan pacífic últimament, com resignat davant les dificultats del seu futur laboral, pot trobar sortida al seu descoratjament i convertir en ira la profecia que viuran pitjor que els seus pares.

Les carreres tècniques, aquestes que pràcticament garantien una sortida professional i que ara solament serveixen per emigrar, són les que més notaran l'increment de les matrícules. No solament això, la pràctica impossibilitat de poder treure's totes les assignatures en un sol curs, per l'exigència acadèmica i la dificultat de les matèries, els fa candidats, quan siguin repetidors, a haver de pagar la totalitat del cost econòmic de les seves carreres.

Aquesta injustícia provocarà, sens dubte, que els actuals batxillers es plantegin renunciar a enginyeries, arquitectura i la resta de carreres la dificultat de les quals encareix les taxes fins a un punt que solament es poden afrontar amb un bon patrimoni familiar.

La universitat pública espanyola tornarà a ser aquest reducte elitista on solament tindran cabuda els fills de famílies adinerades. Amb el cost que el país, el 2017, que és quan alguns organismes internacionals preveuen que se surti definitivament de la crisi, no tindrà aquesta generació tècnicament preparada per impulsar el creixement.

Ni tan sols els joves espanyols van a poder afrontar el nou cost de les matrícules, compaginant els estudis amb un treball eventual. No hi ha treball per a ningú i menys per a un estudiant sense experiència. Si li sumem unes aules massificades, manca de pràctiques per falta de pressupost, i l'escàs prestigi dels campus enfront dels de la resta de països europeus, s'entenen les amenaces de mobilitzacions.

Els rectors, els principals implicats en la gestió universitària i que porten administrant retallades des del començament de la crisi, no han estat consultats abans d'aplicar una mesura tan lesiva per a la igualtat d'oportunitats. Una vegada més, les decisions polítiques es prenen sense consultar als afectats i sense donar-los veu perquè puguin explicar quins són els mals que implicarà la mesura.

Just ara, a les portes dels exàmens de final de curs, les aules poden quedar buides perquè els seus joves decideixen que és necessari sortir al carrer per defensar la pròpia existència del seu avenir universitari.

Potser per curar-se en salut, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, pretén dur a terme una reforma del Codi Penal que endureixi els delictes contra l'ordre públic.

També que els pares hagin de pagar les infraccions que s'imposin als seus fills per desordres de carrer. Alguna cosa així com voler posar portes al camp.

Per a més informació consulti l'edició en paper.