Diuen les gents de la mar d'una tempesta és perfecta quan els canvis bruscs de pressió i els vents deslligats porten escrita la notícia de l'ineluctable naufragi dels vaixells. En l'escenari de les finances, quan la Borsa es comporta com si estigués sacsejada per una tempesta perfecta, sembla que l'únic remei que existeix és resistir. Resistir, però a la manera d'Ulisses en l'episodi de les sirenes: lligant-se el capità al pal i obligant la tripulació a seguir remant i a tapar-se amb cera les oïdes per no escoltar el cant de les sirenes. Homer diu d'Ulisses que era astut. A Mariano Rajoy –el capità d'aquest vaixell anomenat Espanya– se li adjudica també cert grau d'astúcia, d'una altra manera no seria fàcil explicar com ha arribat tan alt deixant enrere conspiracions internes i revessos electorals.

Però ¿quin grau d'astúcia política es necessita per fer front a la major caiguda soferta per la Borsa en trenta mesos i amb la prima de risc pels núvols? ¿I com digerir i dissimular l'empipament pel nul suport de Washington (Hilary Clinton no es posa al telèfon) davant l'atracament del Govern argentí expropiant REPSOL-YPF, la primera petroliera espanyola? ¿I com fer front a l'assumpte –en termes institucionals, molt delicat–, de la imprudent escapada cinegètica del Rei don Juan Carlos a Botswana? ¿I com encarar la revolada causada pel repagament de les receptes de medicaments quan en la campanya electoral s'havia dit que ni hi hauria retallades ni «copagaments»? Amb astúcia. Aprofitant bé la distància que presten els viatges a països llunyans, en aquesta ocasió Mèxic i Colòmbia. En termes polítics, Rajoy està capejant bé el que a uns altres, en el seu lloc, hauria conduït al naufragi. Clar que compta amb un avantatge: té majoria al Parlament i fins a dins de tres anys i mig no hi haurà eleccions. Davant d'una tempesta perfecta, la prudència aconsella orientar la vela i esperar al fet que el vent amaini. En aquest registre d'espera, Rajoy està demostrant ser un mestre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.