Foto: EL PERIÒDIC

Sort que ve Sant Jordi perquè en mig d'aquest abril plujós i fred assistim a un conjunt de fets que m'han fet pensar i fins i tot sentir vergonya aliena, com la rocambolesca història de la cacera d'elefants, del cap de l'Estat, una manifestació mes de las incoherències de la casa reial que en paraules del propi Joan Carles I predica austeritat en els seus discursos i desprès es malgasta molts diners en la seva anada a Botswana, en el desert de Kalahari; a més a més si pensem que l'elefant esta en perill d'extinció el fet encara es mes vergonyós. La segona cosa que volia comentar son les també incoherències en els pressupostos de l'estat que una vegada mes castiguen als sectors més febles de la societat al rebaixar els diners destinats a la salut i a les escoles. Avui a Barcelona hi ha una manifestació en defensa de la qualitat de l'ensenyament a Catalunya convocada pel Moviment Unitari de la Comunitat Educativa. Des d'aquí el meu suport a la manifestació i el meu agraïment als bons mestres, que son la majoria per la feina ben feta. Tampoc entenc el gran rebombori que s'ha produït pel fet que el govern de l'Argentina nacionalitzi Repsol YPF com si aquesta empresa fos Espanya o fos Catalunya. Entre mig però de tants despropòsits dilluns 23 d'abril és Sant Jordi i per nosaltres els catalans, encara que treballem, és Festa Major. És la Festa Major de la Cultura Catalana, que és en definitiva l'element clau, al costat de l'espai geogràfic, de la nostra identitat nacional. Som com som i això es el nostre tret diferencial. Aquí a la Seu he pogut assistir a tres presentacions de llibres, el primer de poesia de la Teresa Colom: La meva mare es preguntava per la mort, una reflexió sobre la mort però també sobre la vida i que et convida a reflexionar sobre l'etern per què de l'existència humana. El segon, el de Joan Mingorance: Amor y Libertad que com diu l'autor «és un cant a l'emoció de la vida i de l'amor», és un assaig sobre l'amor com l'únic element capaç de trencar els diversos encotillaments socials que la persona es troba al llarg de la vida. El tercer, el de l'Albert Villaró: L'Escala del Dolor on el protagonista és l'Andreu Boix, el policia andorrà que vàrem conèixer a Blau de Prússia. No és només una novel·la negra sinó un retrat de les diverses contradiccions de la naturalesa humana emmarcada en la idiosincràsia andorrana. Bona diada de Sant Jordi a tothom.

Per a més informació consulti l'edició en paper.