Matar animals per plaer revela, ho faci el rei o el seu últim vassall, una sensibilitat estòlida, però matar elefants, aquestes criatures magnífiques i inteligentísimas en risc d'extingir-se per la brutal acció del seu depredador humà, frega, si és que no traspassa, l'esgarrifós. És veritat que la indignació general produïda en descobrir a què s'estava dedicant Joan Carles a Botswana, es recolza en part en una consideració econòmica, el dineral que empra el rei en les seves diversions mentre Espanya se sumeix en la pobresa, però també ho és que aquesta raó econòmica es desprèn d'una consideració moral, la que el cap de l'Estat no sembla compartir ni molt ni poc la sort dels seus compatriotes.

Per molt que els incondicionals de la Corona diguin «esport de risc» a crivellar elefants, des de la distància, amb potents i precises armes de foc, o que els mateixos intentin desviar el focus de la qüestió projectant sobre l'assumpte menor de si havia o no havia d'haver avisat el Govern de les seves vacances cinegètiques, la veritat és que l'opinió pública discerneix amb sorprenent lucidesa el tema, tant més quan s'inscriu en un moment particularment atzarós, diguem atzarós, de la família reial: sobre el gendre esportista recauen gravíssimes acusacions de saqueig de fons públics, el nét es dispara un tret en un peu amb una escopeta, i creix el clam en demanda de transparència sobre el cost real de dita família per a les arques de l'Estat, i si compensa.

Anar-se'n a Botswana uns dies a pegar tirs als elefants costa, segons l'agència que comercialitza aquest sensedéu i que, segons sembla, reprodueix en els seus fulletons la foto del monarca al costat del cadàver d'un animal recentment abatut, uns sis o set milions de pessetes. No es necessita demagògia cap per assajar un senzill càlcul: això és el que guanya en cinc anys el treballador afortunat, cada vegada més escàs per cert, que conserva la seva ocupació. Tampoc es necessita ser republicà, encara que un ho és, per entendre d'una altra manera, amb un altre estil, la màxima magistratura de la Nació.

Per a més informació consulti l'edició en paper.