• Cada nou acord de doble imposició que Andorra signi és un nou element de competitivitat

Quan el setembre passat vaig comparèixer davant les càmeres de la televisió pública per anunciar un ampli paquet de mesures i reformes ho vaig fer amb un doble objectiu: El primer, conscienciar la ciutadania que calia adoptar decisions immediates, dures i difícils si volíem aturar la davallada del nostre país. El segon era afirmar amb contundència que Andorra té futur i que cal aprofitar les oportunitats. Des d'aquell setembre han passat set mesos i el Govern ha demostrat que no li manquen ni fermesa a l'hora de prendre decisions complicades ni entusiasme per dissenyar una nova Andorra que recuperi el ritme de la prosperitat i les oportunitats per a tots.

En el full de ruta anunciat al setembre, el Govern es va fixar com a objectiu tancar un conveni de doble imposició amb la República Francesa durant els primers mesos d'aquest any. Amb el text que el ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va rubricar a París el dia 4 es culmina aquest objectiu. El conveni de doble imposició acaba amb el gravamen del 34% que han de suportar les empreses andorranes en el moment d'exportar serveis a la República Francesa. A la vegada, podem afirmar que la negociació ha estat un èxit en tant que ha aconseguit mantenir els nivells d'intercanvi d'informació fiscal previstos a l'acord del setembre del 2009.

Però seria un error llegir aquest acord com una qüestió purament fiscal, com un assumpte que interessa i beneficia exclusivament aquells que volen exportar serveis des d'Andorra amb transparència i seguretat jurídica. No, el conveni de doble imposició amb França és molt més que això: és la primera clau de volta del nou model econòmic. Si alguns encara dubtaven de la conveniència de desplegar un nou model fiscal i de la necessitat de dur a terme una profunda obertura de l'economia, aquest acord esvaeix qualsevol ombra de dubte: la comunitat internacional ha vist que la transformació d'Andorra va de debò i, com vaig dir a la roda de premsa del dia 10, el CDI amb França no és el final de res, sinó el principi de tot.

Cada nou acord de doble imposició que Andorra signi és un nou element de competitivitat de la nostra economia. És un nou factor que contribuirà a atreure inversió estrangera productiva al nostre país. És, en definitiva, un nou pilar de la nova Andorra que estem construint entre tots amb l'objectiu primordial de crear llocs de treball i donar oportunitats als nostres joves i als emprenedors i innovadors d'arreu del món que vulguin fer d'aquest vell país la seva nova llar.

Aquest acord, com totes les grans fites d'aquest Govern, és fruit de la transversalitat i del treball en equip, no només perquè l'equip negociador va estar integrat per servidors públics excel·lents dels ministeris d'Exteriors, Finances i Economia, sinó perquè la rúbrica del CDI certifica que les accions empreses des dels diferents departaments van en la bona línia. En posaré dos exemples, el primer: la tardor passada, el ministre de Finances, Jordi Cinca, va defensar unes modificacions de les lleis fiscals, que preveien més exempcions i que desvinculaven l'entrada en vigor de la imposició directa del futur TVA. En aquell moment no van faltar nombroses veus a advertir el ministre –amb una insistència més pròpia de qui desitja una cosa que de qui la prediu– que amb aquell marc fiscal el Govern fracassaria en la seva voluntat d'arribar a convenis de doble imposició. El dimecres 4 d'abril, afortunadament, es va demostrar que l'aposta del Govern era la bona i que França fa confiança a Andorra, no només pels impostos directes ja aprovats i en vigor, sinó pel futur IRPF, un tribut del qual d'altres n'han parlat però que només nosaltres hem posat al calendari; i, com passa amb tot allò que posem al calendari, la ciutadania pot tenir la seguretat que ho complirem.

El segon exemple: des de principis d'any el ministre d'Economia i Territori, Jordi Alcobé, està explicant a tot arreu el projecte d'obertura econòmica. Tot i que la immensa majoria de la població és conscient que l'obertura de l'economia és el camí a seguir, no han deixat d'escoltar-se veus reticents i algun que altre tic proteccionista. Aquells que pensen que a l'últim moment el Govern es farà enrere, cedirà a les pressions i afegirà aigua al vi de la reforma, s'equivoquen. I després de la rúbrica del CDI amb França s'equivoquen encara més. La determinació del Govern de dur a terme una obertura al cent per cent del capital estranger sense excepcions sectorials és ara encara més entusiasta que abans.

Quan al setembre em vaig adreçar a tota la ciutadania no volia que en cap moment el meu missatge fos vist com un catàleg de mesures de contenció desvinculades d'un relat, com un paquet de retallades i d'esforços col·lectius sense un horitzó clar. Ja aleshores el Govern havia dissenyat l'horitzó de l'homologació diferenciada, de l'obertura i la diversificació de l'economia per crear riquesa i llocs de treball. Ja aleshores sabíem que aquest llarg procés requeriria d'un treball constant i transversal, tant per dissenyar el marc normatiu com –sobretot- per sortir a buscar projectes i idees innovadores. I això implica a tots els departaments de l'administració i a tota la societat civil.

El camí que queda per recórrer és encara molt, molt llarg, però ara tenim –encara més– la seguretat d'anar en la bona direcció. El treball, constant i discret, continua i ben aviat en començarem a recollir els primers fruits. La nova Andorra està en marxa i tenim signes clars de confiança en el futur.

Per a més informació consulti l'edició en paper.