• S'acosta l'estiu i la necessitat de perdre pes amb l'operació biquini o banyador

Animat per l'experiència d'en Dan, un simi babuí que ha après a llegir 308 paraules de quatre lletres en anglès en un mes i mig, m'he decidit, finalment, a llegir textos en aquesta llengua. He començat per l'interessant article d'un suplement del Financial Times del 7 d'abril sobre Andorra amb el títol Borda Country i la descripció del trinxat de la Borda de les Pubilles d'Aixirivall –a relative of bubble and squeak, cooked potato and cabbage packed into a cake– i he acabat, per compensar l'augment de colesterol visual, amb el magnífic llibre de Louise Foxcroft Calories & Corsets, que és una història de les dietes durant els 200 darrers anys. Perquè ja l'any 1810, el cirurgià William Wadd va dir que l'obesitat era una malaltia i donava consells que anaven del sensat, que calia menjar verdures, a l'estrany, que s'havia de mastegar tabac.

És molt possible que aquest home hagi inspirat molts d'aquests estrambòtics estudis que es fan a les universitats dels Estats Units. Un de Scranton, a Pennsilvània, assegura que les crispetes contenen més antioxidants que moltes fruites i verdures. No hi ha dubte que l'informe ha estat encomanat per un fabricant de crispetes. A la Universitat de San Diego Califòrnia, segurament patrocinats per Lindt, Milka, Toblerone o Nestlé, han descobert que menjar xocolata dues vegades a la setmana ajuda a perdre pes. Les marques de begudes alcohòliques i destil·leries deuen estar al darrera d'estudis com el que afirma que les mosques mascles rebutjades sexualment ofeguen les penes en alcohol (Califòrnia, San Francisco) o el que confirma que, beure alcohol, aguditza la ment (Illinois). Se suposa que amb moderació, perquè jo amb dos xupitos entro en delirium tremens i puc veure Darwin i no un simi babuí avantpassat d'en Dan a l'etiqueta de l'ampolla de l'Anís del Mono.

Pot ser el tema per a un altre estudi universitari sobre alcohol i al·lucinacions perquè ja n'hi ha sobre la seva influència en l'acne, en el fetge, en la pell, en la cel·lulitis i en l'augment de pes. I aquest és un element a tenir en compte ara que s'acosta l'operació biquini, bé, en el meu cas, seria la de banyador. Ja ho he notat al gimnàs perquè, els últims dies, hi ha més gent i que no són precisament universitaris. Entre ells, una dona que es posa la bicicleta el·líptica en el nivell màxim que és l'Iron man (no hi ha el woman) per perdre pes argumentant que ha de cuidar la línia ja que enguany es porten les flors. Ignoro si és un missatge en clau, una nova campanya d'Andorra Turisme, una promoció d'Andorflora o una tendència de roba de primavera/estiu. No hi entenc gens, però de vestits amb flors, als aparadors, no n'he vist gaires i sí el retorn dels pantalons capri (curts però no pirates i una mica per sobre del turmell) com els d'Uma Thurman a Pulp Fiction, i combinacions de colors un pèl estranyes. Vaja, quasi com les lleixes de les farmàcies on cada vegada hi ha menys medicaments, i més batuts, cremes, beuratges, càpsules, tes, biomanans, somatolines, sikens, bifemmes i papers al taulell amb informació de productes revolucionaris per aprimar-se.

Al quiosc, compres una revista i està plena d'anuncis de dietes, de productes i de consells per aprimar-te, juntament amb notícies com la dels 2.050 milions d'euros que es gasten cada any els espanyols en productes dietètics complementaris amb la finalitat d'aprimar-se. Se'ns està marcant a l'encèfal un patró de bellesa impossible i uns estereotips culpables de molta frustració i d'alguna malaltia greu. Les anomenades dietes miraculoses, com la Dukan, la hiperproteica, la de la carxofa, la hipocalòrica, la de l'all o la de l'astronauta són la punta de l'iceberg d'una cultura devastadora per a la societat que és la del culte a la solució ràpida, màgica i sense esforç. Sempre m'he resistit i ho continuaré fent a seguir una dieta, a comprar quilos de pomes golden xilenes o red delicious, un fuet sense lactosa, gluten, sulfits i soja però, segons diu la publicitat, amb tot el sabor, i a consumir complements alimentaris com el Hydroxblast, cremadors de greixos com el Zantex 3 o productes d'acció perifèrica com el Xenical tot i que, l'únic que se'm pot aprimar encara més, és la cartera perquè la butxaca, entre l'encariment del transport escolar un 12,5% i l'augment de preus un 0,4% durant el mes de març ja sembla la falla de San Andrés.

Ja tenim el 5,5% de la població andorrana que viu per sota el llindar de la pobresa relativa i un augment, durant el mes de març, del 3,5% del nombre de persones que busquen feina. Com continuïn així les coses no em caldrà patir gens per mantenir el meu pes. No només llegiré en anglès com en Dan sinó que també hauré de menjar com ell: arrels, llavors, insectes i petits vertebrats.

Per a més informació consulti l'edició en paper.