Avui 14 d'abril del 2012 fa 81 any que es va proclamar la Segona República i tant a Catalunya com a la resta d'Espanya es va desfermar per part de molta gent una alegria continguda creient que havia arribat per fi la modernització i democratització del país. A començaments dels anys 30 amplis sectors de la societat reclamaven un canvi polític, ja que el caduc sistema de la Restauració de Canovas del Castillo iniciat el 1875 feia aigües per tot arreu. D'entrada el meu reconeixement i homenatge a totes aquelles persones que van creure que el canvi era possible i que van treballar a fons perquè així fos. No va ser fàcil, doncs no tota la societat volia canvis, uns perquè implicaven la pèrdua de privilegis seculars, d'altres per una mentalitat que no volia evolucionar, perquè els canvis els feien por, d'altres per fortes conviccions religioses incrementades per l'anticlericalisme d'alguns republicans. Recordem a Antonio Machado:

«Españolito que vienes al mundo te guarde Dios, / una de las dos Españas ha de helarte el corazón».

L'enfrontament fou molt fort en el si de la societat i La República, que volia consolidar un regim democràtic, no va poder evitar aquesta polarització, era al mig i va rebre de totes bandes, representa l'oportunitat perduda. Tot i els molts problemes es va fer una feinada immensa, tan sols si pensem en Catalunya la tasca en la creació d'escoles va ser immensa, entre elles el nostre Institut Joan Brudieu. A la Seu la República la va proclamar Enric Canturri des del balcó de l'Ajuntament on el relleu amb l'alcalde sortint Manuel Fiter va ser totalment pacífic. Val a dir però, que com arreu del país no tota la gent de la Seu va celebrar l'adveniment del nou regim. Els governants tant del Govern de Madrid com els de la Generalitat van haver de lluitar des del primer dia en dos fronts, primer la dreta que no acceptava les reformes del Govern i que amb els militars, els feixistes i l'Església oficial, arribaren a l'enfrontament armat; el segon front els va venir dels republicans de l'extrema esquerra del sindicat anarquista de la CNT que els acusaven que les reformes que feien no eren prou revolucionaries. I va venir la Guerra i el franquisme: guerra incivil, repressió i dictadura, dolor i més dolor. I hem arribat avui amb una situació ben galdosa on el capitalisme de sempre fa i desfà i sota l'eufemisme de la paraula Mercats mana. Sincerament reclamo l'esperit de renovació i de canvi polític que representa el 14 d'abril del 1931.

Per a més informació consulti l'edició en paper.