Foto: NOE

«La meva carta, que és feliç, doncs va a cercar-vos», que deia Campoamor, gairebé no té sentit en una societat on el correu electrònic i els telèfons han arraconat el correu postal a una mena de sumari comercial, on tota oferta i informació bancària té lloc, però en la qual la comunicació íntima amb prou feines ocupa un succint lloc.

Això no vol dir que el correu ordinari no tingui importància, o que pugui ser objecte d'eliminació, censura o menyspreu, perquè ningú sap el que hi ha a l'interior d'un sobre, ni les dificultats o perjudicis que causa la seva pèrdua.

Un mal carter, un carter infidel, va llançar a una paperera de la província de Madrid més de set mil cartes en el Nadal de fa cinc anys, i ha estat condemnat a un any de presó, que no complirà, i a una multa de 630 euros , que em sembla càstig lleu, però que s'emmarca dins el menyspreu a la comunicacions, de l'assalt a la intimitat dels correus electrònics, de la falta de respecte amb què són avui tractades les comunicacions personals, i que, amb excusa de la persecució del delicte, arriben a cotes tan inconstitucionals com inadmissibles.

L'assalt a la intimitat, amb permís del jutge o sense ell; la submissió de les comunicacions personals, a través de recursos tecnològics inimaginables, es troba tan estès que el carter condemnat sembla que l'únic que va fer va ser el que sol fer sovint alguna que una altra autoritat.

El carter infidel és la conseqüència d'una societat que ha perdut el respecte als drets de l'individu, que es trepitgen sense que ningú s'escandalitzi, i –el que és moltíssim pitjor– que s'usen com a arma de coerció, en una avantsala esgarrifosa del totalitarisme.

El carter infidel és una anècdota, però la categoria resideix en aquesta gansoneria escandalosa i inadmissible amb la qual el Col·legi d'Advocats, per exemple, va contemplar l'escolta privada de converses entre acusats i els seus defensors. Ja que d'aquesta desídia, d'aquesta negligència enlluernadora, vénen aquestes conductes que escandalitzen molt més, però que potser són menys greus que el clima de condescendència davant l'evident símptoma d'una societat malalta i poc exigent.

Per a més informació consulti l'edició en paper.