El ministre d'Economia ha declarat que al seu judici la desconfiança que ha tornat als mercats de deute i a la borsa cal buscar-la a Europa. I no li falta raó. És veritat que l'IBEX ha viscut la pitjor setmana de l'any, que la prima de risc espanyola ha superat els 400 punts i que va costar més col·locar l'última emissió de deute públic. Però també és cert que França ha pagat més pels 8.400 milions d'euros col·locats. Europa es para i lògicament l'esforç que Espanya està a punt de fer frenarà el creixement econòmic agreujat per aquesta frenada europeu. Els dubtes sobre les possibilitats d'Espanya de generar ingressos per retornar els milers de milions que venceran aquest any han augmentat. No obstant això, molts confien que farem aquest dur treball. Ho han dit veus autoritzades de la Unió Europea i del FMI.

En tot cas, el Govern té per davant una dura tasca de comunicació que generi confiança dins i fora d'Espanya. I, per descomptat, el més important, no baixar la guàrdia ni un mil·límetre. Falten reformes fonamentals, fins a dotze n'ha anunciat Rajoy. Doncs cal anar a per elles «caigui qui caigui». Europa ens ho exigeix, però també la majoria dels espanyols que van confiar en Rajoy i li van donar el seu vot perquè fes el que calgués fer per treure Espanya de l'absolut clot en què la van ficar els socialistes.

Ara es parla de col·laboració. Diuen els socialistes que si Rajoy els crida estaran aquí. No m'ho crec massa. El comportament en aquests 100 dies no ha estat precisament de suport. Més aviat al contrari, el PSOE s'ha dedicat a la pancarta i a l'agitació. Veurem el que passa en els propers dies si la situació segueix agreujant-se. Tant de bo poguessin parlar tots amb tots i treure'ns de la crisi, que és el que els espanyols, ara sí sense distincions, estan demanant a crits.

Per a més informació consulti l'edició en paper.