Encara que és veritat que els sindicats i la patronal han estat prop de tres anys marejant la perdiu al tomb de les propostes de reforma i sense arribar a port, tinc escrit que la reforma laboral imposada pel Govern Rajoy trenca amb quaranta anys de la filosofia que ha marcat les relacions de producció al nostre país. Una forma d'harmonitzar els interessos d'empresaris i treballadors a través de la interlocució delegada en mans de la patronal i els sindicats. Malgrat els grans episodis de desencontre (González, Aznar i Zapatero també van haver d'afrontar vagues generals), la veritat és que la fórmula va funcionar i la prova és que, en poc més d'una generació, Espanya ha experimentat el major grau de desenvolupament econòmic i benestar social de tota la nostra Història.

És veritat que des de fa quatre anys, en raó de la crisi financera i el col·lapse de la indústria de la construcció, tenim al voltant de cinc milions d'aturats, però el problema, amb ser greu, no hauria de fer-nos perdre la perspectiva. Si els bancs passen del dièsel a la gasolina i resolen els seus problemes de liquiditat: han tingut el Fons de Rescat amb càrrec a l'Erari i tenen les gangues del Banc Central Europeu, així que ja no es poden queixar, quan comenci, com dic, a circular el crèdit i es reprengui l'activitat econòmica, sortirem de la crisi. Trigarem dos o tres anys, però en sortirem. Per això és important que, malgrat el dramatisme que en termes formals aparella una vaga general, Govern, sindicats i patronal s'obliguin a restablir els ponts.

L'objectiu és recuperar la pau social, el major assoliment de la Transició política espanyola i la palanca ha aconseguit que Espanya estigui entre els deu primers països del món en termes de benestar i de justícia social. La confrontació ininterrompuda condueix a alguna cosa pitjor que el no-res, condueix a endurir les relacions socials i a provocar l'exclusió dels més desfavorits. Fins i tot amenaça la bona salut de la democràcia perquè endureix les relacions entre els diferents poders que actuen com a necessaris contrapesos en una societat moderna i avançada. Ponts, cal tendir ponts. Com més aviat es posin a la tasca el Govern, els sindicats i la patronal, molt millor serà per a tots.

Per a més informació consulti l'edició en paper.