PUBLICITAT

Chávez i Déu

RAFAEL TORRES
PERIODISTA

L'extravagant mandatari veneçolà Hugo Chávez li ha demanat públicament a Déu que li conservi la vida. Davant les càmeres de televisió, per si l'Altíssim no fos tan ubic com es diu, li va implorar més vida, «vida flamejant i dolorosa» si fos menester, i les males llengües diuen que la vol per arribar als comicis d'octubre, on es juga el seu tercer mandat presidencial. Podria ser, en efecte, que l'atrabiliari personatge xifrés en semblant propòsit el sentit de la vida, de la seva vida, però la veritat és que, mancant la vida en general de sentit, Chávez demostraria tenir bastant clar per a quin desitja «flamejantment» conservar la seva. No seria, contra el que sembla, una actitud corrent: el normal és voler viure com sigui.

A Hugo Chávez se li nega l'instint de conservació tan essencial i característic de les criatures, i se li busca, amb retorçament innegable, un pla ocult: «Ahà, el que vol aquest paio és arribar viu a les eleccions», semblen pensar els seus innombrables debeladors. I, home, és veritat que a un candidat presidencial ha de fer-li il·lusió presentar-se el més viu possible als comicis on han de substanciar-se les seves pretensions polítiques, però no ho és menys, s'hi posin com s'hi posin, que la vida és l'única cosa que hi ha, i que si es perd, al damunt, es perd per sempre. A Chávez, que porta un temps patint el calvari d'un tumor de difícil tractament, li ha entrat, sense més, la por a morir, i per molt que el sapiguem aferrdíssim al poder, al domini, al comandament, a totes aquestes coses externes i passatgeres de tan poc moment, és segur que donaria el que fora, convertir-se en el més anònim del seu país, per tal de seguir viu, doncs estant-ho es pot un reinventar, i no estant-ho, no.

Ignoro si aquesta fe religiosa que Hugo Chávez ha interpretat a la televisió li ve d'antic, o si, per contra, és producte recent de la malaltia, del vertigen de saber-se amb un peu a l'estrep. M'és igual: es tracta, en tot cas, d'un home que necessita esperança, i que, després de buscar-la en els quiròfans, en la química i en les radiacions amb minvat èxit, la cerca ara invocant la compassió d'un déu. Buscar. En realitat, no és una altra cosa, la vida.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT