• L'augment de preus no ha evitat un èxode massiu per Pasqua però la tornada és dura

Foto: NOE

Tenim la benzina i el gasoil un 7% més cars que l'any passat, gairebé a preus de gamba de Palamós o d'angula d'Aguinaga, l'atur que augmenta, com les comissions dels bancs, la venda de pisos que cau i la de cotxes que, a Andorra, ha baixat un 5% el primer trimestre del 2012. Però hem marxat de vacances encara que sigui tres o quatre dies. Hi ha sensació de recessió, però circulo amb el cotxe a l'autopista pel carril de la dreta i a 90 kms/hora, i la majoria de cotxes que m'avancen són de gamma alta: Toyotes, Lands Rovers, Mercedes, Porsches Cayennes, Audis... A Barcelona, dues hores de cua per veure una exposició sobre el Titanic.Vaig al Mercat Medieval de Calonge i m'aparco gairebé a Palamós. Intento comprar uns brunyols a la fira de Sant Feliu de Guíxols i la cua de gent quasi arriba al límit municipal de Santa Cristina d'Aro. Els restaurants estan plens a rebentar i mentre espero que s'alliberi alguna taula, hi ha afortunats comensals que, en comptes del menú del dia o de l'infantil, macarrons, hamburguesa i frigopie, han menjat foie, llamàntol, pernil de gla de moltes jotes i ara ho arrodoneixen amb un whisky de malta que té tots els anys del món, mentre des de la porta, espero i desespero. Abans he passat pel forn que han acabat d'obrir al poble, que és de disseny, i ofereixen innombrables varietats de pa. Les primeres que s'han acabat són les més cares, de 3 euros cap amunt, com la de nous, vi, olives, llavors de rosella, la barreta de Kamut i queden els llonguets, tristos i escarransits, davant l'allau de propostes esnobs.

Al quiosc hi sobreviu un diari, i no era el que volia però me'l quedo encara que sigui en castellà, apostòlic i de dretes. A la secció de Catalunya, que escriuen amb «ñ», llegeixo que els aeroports catalans operaran 5.366 vols per Setmana Santa i que, només pel del Prat, passaran 800.000 passatgers. Ja és igual que els controladors francesos i els pilots d'Iberia facin vaga i que hagis de volar amb els filibusters de Ryanair. El que té el low cost, és que tot ho redueix. Fins i tot la simpatia dels que treballen a l'aeroport. Bé, la dels de seguretat ja no es pot reduir més, perquè si no, s'haurien de convertir en vampirs que tenen prohibit veure la cinquena temporada de True blood. Tant s'hi val. L'important és agafar un vol cap a Gosselies, Niederrhein o Rebiechowo, que sonen bé i fa fashion i d'estar à la page, encara que no tinguis ni punyetera idea d'on vas, si a Albània, a Letònia o a les Illes Fèroe. També pots viatjar a París. Encara que aterris a l'aeroport de Beauvais i estiguis més estona a l'autocar que a l'avió per arribar a la capital francesa. La qüestió és no quedar-se a casa. Els homes del temps van anunciar pluja però acostumen a equivocar-se i a no deixar content ningú. N'hi ha d'apocalíptics, de catastrofistes i de cagadubtes, que per no ser agredits quan van de cap de setmana a la Cerdanya, surten amb la fórmula diplomàtica «aquests dies tindrem una mica de tot: sol, pluja, vent i núvols». Són els que no reben perquè els seus companys, menys diplomàtics o més inconscients, acaben sent víctimes de les ires d'aquests hotelers i aquests restauradors, especialistes a parlar de pèrdues i no dels diners que han deixat de guanyar.

La majoria dels que han marxat aquests dies pensen que per Setmana Santa, es quedi a casa en Tomeu Penya que, a Plou cantava allò de «estic dins del llit, ben calent. Avui jo no em mouré d'aquí. Ah, ah aah».

I jo intentant convèncer durant mitja hora l'amable cambrer del restaurant que vulgui donar-me alguna cosa per menjar tot dient-li que tinc un blog de gastronomia que és la bomba i que li puc enfonsar el negoci. I, ell, ho sent, li sap greu, però afirma que tanquen la cuina. No sé si per una inspecció sanitària, perquè se'ls han acabat els productes o perquè els cuiners ja han fet les seves hores. Hauria estat tan bé a caseta seguint els intents de coit dels dragons de Komodo o recreant, atrinxerat al sofà, l'epopeia dels zelotes jueus a Massada, que es van tancar al castell per resistir a la X legió romana de Flavi Silva. Veuria per enèsima vegada pel·lis com el Ben Hur i el Jesucrist Superstar. Escoltaria les notícies a la ràdio i seguiria les de la televisió. Sabria si es complien les previsions del Centre Nacional de Trànsit de l'entrada de 70.000 vehicles a Andorra, de les processons de vehicles i de nazarenos, l'ocupació hotelera, dels espectadors a la Passió d'Esparreguera, les caramelles i la venda de mones. La del Barça, la del Messi, la de Tintin, la Hello Kitty, les nines de Monster High o la del Bob Esponja. Aquest personatge és tot un clàssic. El seu món laboral retrata el resultat del neoliberalisme, de la deslocalització que Thatcher i Reagan van promulgar per combatre el poder dels treballadors. Després vindrien la llei de retallades als funcionaris, les congelacions, la pèrdua de poder adquisitiu i els governs que collen els seus súbdits com el de Portugal que ha elevat deu cops un tribut als seus residents a Andorra.

Tot plegat, dóna la impressió que hàgim aprofitat aquests dies per intentar evadir-nos dels problemes però acabada la festa, la disbauxa i la Setmana Santa, tornem a la realitat i se'ns indigesta la mona. I comprovem que no només continua el via crucis sinó que, aprofitant que hem estat fora, li han afegit més estacions.

Per a més informació consulti l'edició en paper.