L'enginy, a prova
La crisi ha fet que tots els agent econòmics s'esmunyin el cervell per trobar noves iniciatives que puguin ajudar a superar-la. Una de ben curiosa la recollia la premsa fa alguns dies. Barcelona, que presideix actualment l'ASCE, una associació de cementiris rellevants d'arreu d'Europa, donava suport a una Ruta Europea de Cementiris. La iniciativa vol promoure el patrimoni funerari europeu, unint 49 cementiris de 37 ciutats de 16 països, que actualment visiten cinc milions de persones, xifra que s'espera que augmenti amb la creació de la ruta. Segons els responsables, l'objectiu es mostrar aquests recintes com a llocs de vida i no pas mort, ja que opinen que "els cementiris són el resum de la nostra història més recent i on podrem trobar moltes de les nostres referències".
D'entrada, la notícia pot resultar sorprenent, però de ben segur que, pensant-hi bé, molts de nosaltres hem visitat algun cementiri com a part de rutes turístiques, o en el seu defecte, visitat alguna tomba il.lustre. Potser el cementiri Pere Lachaise de París, per la multitud de mortals que hi descansen (Oscar Wilde, Edith Piaf, Honoré de Balzac, Marcel Proust, Alice B. Toklas, Richard Wright i també, per descomptat, Jim Morrison) és dels que atrau més turistes.
A Praga, el fantasmagòric cementiri Antic dels jueus, que data del segle XV, és de visita obligada. A Buenos Aires, el cementiri La Recoleta atrau cada any milers de turistes que volen visitar la tomba d'Eva Perón. I ja posats en territori americà, el National Arlington Cemetry, als afores de Washington DC, té com a atractiu la tomba de J. F. Kennedy, malgrat que el que realment impressiona són les aproximadament 360.000 creus arrenglerades dels veterans soldats de guerra nord-americans.
Dubto que els cementiris del país puguin despertar cap interès de certa rellevància. La iniciativa, però, demostra que amb enginy i amb propostes originals es pot treure suc de recursos que tothom sempre havia obviat. Es tracta d'anar sempre un pas més enllà.¡ La imaginació al poder!