Foto: EL PERIÒDIC

A l'edifici modernista Casaramona de Puig i Cadafalch a Barcelona, avui Caixa Fòrum, he tingut ocasió de veure dins d'una àmplia oferta dues exposicions de pintura, una sobre Delacroix, i l'altra sobre Goya que, amb el nom de Llums i ombres, retrata la societat del seu temps. Em sembla molt encertada la coincidència en el temps de les dues mostres de pintura, ja que Delacroix va ser un gran admirador de Goya i la seva influència es pot veure en alguna de les seves obres. El que m'interessa, però, és parlar de Goya com a cronista de la societat del seu temps, a cavall de finals del S. XVIII i en els inicis del S. XIX. A l'exposició hi ha exposades quasi cent obres, procedents del Museu del Prado, en les que hi ha una representació de les diverses èpoques pictòriques de Goya, des de la pintura alegre de la primera època passant de retrats de reis i gent de la noblesa a escenes populars. Amb la Tauromàquia fa al meu parer una manifestació, en contra de l'espectacle taurí, fins a l'angoixa dels seus dibuixos i gravats. En els Desastres de la Guerra, els Capritxos, els Somnis, ens trobem immersos en un món oníric, espantós i horrible, que va ser l'infern que el pintor va viure personalment i col·lectivament. Exposa cruament l'horror tal com és, tota la brutalitat que les persones som capaces de fer, tant si és per guanyar diners, com si solament és per sobreviure. Trobem en l'exposició el retrat de la naturalesa humana en el seu conjunt des de l'espectacular bellesa de La Maja vestida fins a l'angoixa d'El Sueño de la Razón produce Monstruos, passant per l'elegància del retrat de Jovellanos. Nosaltres avui podem gaudir del talent de Goya tant per la estètica i la bellesa de les obres, com pel retorn a la Història que ens planteja: l'Espanya de Carles IV, la Guerra del Francès, la repressió de Ferran VII i el seu art és d'un llarg recorregut que va des del neoclassicisme i rococó de la primera època dels Cartons per a tapissos, que feia per a la Reial Fabrica de Santa Bàrbara, fins a les seves darreres obres a l'exili de Burdeus on amb la Lletera, trobem ja trets propis de l'impressionisme. Entremig trobem la seva obra totalment personal sense adjectius, ja que Goya crea el seu propi estil. Desitjant Bona Pasqua a tothom recomano aquesta exposició.

Per a més informació consulti l'edició en paper.