• L'amnistia fiscal és una flagrant violació del principi d'igualtat davant la llei

Foto: NOE

L'amnistia fiscal decretada pel Govern és una metàfora insuportable de la complicitat entre el poder i els defraudadors. Mala notícia, sobretot per als defraudadors que sí han estat enxampats en falta i, en aplicació de la normativa legal que fa al cas, fins i tot poden acabar a la presó. O simplement per als qui paguen religiosament els seus impostos. Per començar, doncs, estem davant d'una flagrant violació del principi d'igualtat davant la llei que senta un perillós precedent.

Fixin-se vostès, per exemple, en el cas d'Iñaki Urdangarín, que pot anar a la presó per enganyar a l'Administració. A veure qui li discutiria el seu dret a considerar-se víctima d'un greuge comparatiu. Però no fa falta arribar a tant en els paral·lelismes. Molt més comú, i més estès, és el cas del ciutadà que percep una renda de 19.000 euros a l'any, un veritable «mileurista». Bé, doncs aquest ciutadà ha de pagar al Fisc, per IRPF, exactament el mateix que aquests grans delinqüents: un 10 %. Escandalosament injust.

És un dels tres elements principals dels Pressupostos Generals de l'Estat per 2012, que acaben d'entrar en el teler parlamentari: fortes retallades de la despesa pública, pujada d'impostos i el referit perdó als defraudadors fiscals. Es premia al delinqüent amb una amnistia a canvi que es retrati a baix preu. Al 10% del patrimoni camuflat (8% si es tracta de dividends) i no al que li correspondria si hi hagués hagut voluntat d'acabar amb el frau fiscal i l'economia submergida a través de la policia, els jutges, la Fiscalia o els inspectors fiscals.

Per tant, a més de violar-se el principi d'igualtat davant la llei, s'està admetent el fracàs dels poders públics (no poden o no volen) en la lluita contra els tramposos. La gran assignatura pendent de la democràcia espanyola.

No és precisament la xocolata del lloro. Es calcula que l'economia submergida està defraudant al Fisc uns 60.000 milions d'euros a l'any. Amb aquests diners en mans de l'Estat ens estalviaríem totes les retallades previstes per aconseguir el 3% de dèficit públic en 2013 compromès amb les autoritats de Brussel·les.

A més està per veure que la mesura sigui eficaç amb vista a l'objectiu que es persegueix. De moment és pur voluntarisme suposar que afloraraan 25.000 milions d'euros dels quals 2.500 (el 10%) aniran a les arques públiques. Si és que hi van i això no es queda en el conte de la lletera. Sempre li quedarà al Govern Rajoy una apel·lació al patriotisme fiscal dels bons espanyols, encara que arribi amb retard en el cas dels grans defraudadors. Potser així passen per la pedra.

També pot ocórrer que, encara que se'ls prometi l'anonimat, no vulguin córrer el menor risc que la seva condició de delinqüents i antipatriotes s'acabi sabent, com el d'aquests morosos que apareixen en les llistes del BOE per no pagar una multa de trànsit. Quines coses.

Per a més informació consulti l'edició en paper.