Els últims estudis sobre la drogoaddicció a la Unió Europea ens col·loquen a Espanya entre els primers en llocs en consum de cocaïna per habitant. La prostitució és un fenomen que salta a la vista quan surts al carrer, no ja només a les grans ciutats, sinó, fins i tot, en cruïlles de carreteres. I, si no surts al carrer, hi ha mitjans de comunicació que et tenen al corrent de les ofertes. Quant a la delinqüència es refereix, a més dels malfactors aborígens, tenim un ampli mostrari de malfactors importats, des kosovars a romanesos, sense oblidar la màfia russa, que, de tant en tant, ens obsequia amb una bonica venjança a la Costa del Sol, on es demostra que l'antic ús de sicari segueix vigent, encara que desconeguem les condicions laborals de tan sinistre treball. Tot això, naturalment, sense recórrer a la corrupció maid in Spain, que ha portat a la presó a ministres, presidents autonòmics i, ara mateix, esquitxa fins i tot a la família Reial.

Doncs bé, davant la possible instal·lació a Espanya d'un projecte anomenat popularment Euro Las Vegas, un d'aquests megaprojectes tan fantàstics que a un li costa creure en ells, s'ha desfermat una explosió de puritanisme que m'omple de sorpresa i estupefacció. Sento i llegeixo advertències severes sobre la instal·lació de casinos a Espanya, com si no estigués el país ple de casinos, i avisos gairebé apocalíptics sobre l'onada de prostitució i delinqüència que se'ns acosta, com si visquéssim en una Arcàdia on no hi hagués putes en qualsevol cantonada, i oblidéssim que més de la meitat dels presos que es troben a les presons ocupen les cel·la per «delictes contra la salut pública», és a dir, per traficar amb drogues. ¿D'on han sortit aquests predicadors? ¿Viuen fora d'Espanya? M'imagino que hi haurà arguments en contra de la instal·lació d'aquest Las Vegas europeu, però aquest brot de puritanisme em provoca sorpresa i una perplexitat de la qual vaig a trigar-me a refer.

Per a més informació consulti l'edició en paper.