La barreja de sacrificis i falta de resultats és esgotadora. La ciutadania percep als mercats i a la Unió Europea com un amo insaciable: és una bèstia que no es calma amb cap lliurament. Ho devora tot. Presentats uns pressupostos demolidors i amb una reforma laboral que indigna molts espanyols, no només no hi ha reactivació econòmica sinó que els buròcrates de Brussel·les adverteixen del risc d'intervenció. ¿No és això un carreró sense sortida? ¿Què hi ha pitjor que l'esforç inhumà sense recompensa?

Mariano Rajoy apareix com un vell jove en el govern. Cent dies de desgast duríssim que ja li han costat el govern d'Andalusia i una situació precària a Astúries on depèn de les ambicions de Francisco Álvarez Cascos i del populisme indefinit d'UPyD. Un desgast en vots des de les eleccions territorials que marquen el camí del pendent.

La Amnistia fiscal és el contrapunt insuportable dels sacrificis exigits a les classes mitjanes i als treballadors. Els defraudadors es veuen compensats i se'ls facilita el blanqueig de capitals amb una quota fiscal nímia. Tot per recaptar, en el millor dels casos, dos mil cinc-cents milions d'euros. ¿Quines bales li queden a la cartutxera al Govern? Potser l'opció de pujar l'IVA, un impost que és menor que en la majoria dels països europeus. Però, ¿desgastar més el consum, és raonable? Mentre la Unió Europea no canviï les directrius polítiques de l'ortodòxia neoliberal no hi ha sortida. La tortura no és un hàbit assimilable quan ni tan sols la confessió acaba amb ella. Aquí ens donen pals, obeïm, i ens segueixen donant pals. No està lluny un moment en què els ciutadans prefereixin qualsevol cosa per tal d'acabar amb aquest turment. Europa ja no es percep com un paraigua sinó com la dutxa mateixa. L'euro diuen que és l'única solució, ¿però qui vol una solució que turmenta? Mariano Rajoy està atrapat en una pinça entre els mercats i els ciutadans. I ja no té més receptes. O, com a molt, més del mateix. El pitjor que li pot passar a un president és que se li perdi el respecte. Molts ciutadans desconfien d'ell. I a Brussel·les no li donen més marge. ¿Què li queda?

Per a més informació consulti l'edició en paper.