¿Govern d'Espanya?
Una cosa és el govern dels banquers, dels benestants i dels empresaris d'Espanya, i una altra, molt diferent, el Govern d'Espanya, un lloc, com se sap, on hi ha més gent. Si s'admet aquesta senzilla veritat, caldrà convenir també que els 40.000 milions d'euros que l'Estat destina, entre xiulets i flautes, als bancs, podrien tapar, com diuen els agraciats de la Loteria, molts forats, exonerant la depauperada butxaca dels pobres de l'obligació de tapar-los. El mateix es podria dir de l'Estat respecte als benestants, exigint-los aportacions a la Hisenda, via impostos directes, més d'acord amb la deplorable situació econòmica, i, per descomptat, respecte als empresaris, als quals, sense exigir-los res, ni perícia ni solvència, ni reinversió d'una part substancial dels beneficis de les seves empreses, ni creació de llocs de treball de qualitat, ni res, se'ls atorga ara patent de cors per explotar els seus compatriotes.
El Govern de Rajoy utilitza sense ordre ni concert el «logo» institucional de «Govern d'Espanya», però potser seria més convenient que ho fos de debò. D'Espanya i dels espanyols, la majoria dels quals ni són banquers, ni benestants, ni empresaris, ja que només del bon govern d'aquells, és a dir, del bon mirar pel seu benestar, pel seu futur i el dels seus fills, podria venir el remei als mals que ens afligeixen, inclosos els relacionats amb l'embat bestial de la usura. A les persones, senyor Rajoy, senyor De Guindos, senyora Báñez, no els és aplicable, com als immobles, la dació en pagament, ni se'ls pot junyir al jou d'empresaris esplaiats (¿cal recordar l'antic responsable de la CEOE?) perquè li extreguin, sense anestèsia, la plusvàlua.
Una cosa és el Govern d'Espanya, al qual només haurien d'accedir, per cert, savis i bellíssimes persones, i una altra, molt diferent, el govern de la plutocràcia per exclusiu i màxim benefici de la mateixa. Si la gent queda al desemparament institucional, pot donar-se perfectament a la desesperació, fins i tot a una desesperació de grau més gran que la por a tot que encara la tenalla.
Per a més informació consulti l'edició en paper.