Un estudiós podria llançar-se a elaborar una tesi doctoral sobre el seguiment polític i mediàtic de la peripècia assassina de Mohamed Merah, presumpte autor de les matances a Montauban i Toulose. Analitzar la indiferència amb què es va acollir el triple crim dels paracaigudistes (revisin els diaris del cap de setmana) i l'extraordinari desplegament amb què s'ha cobert la matança a l'escola jueva. El mateix Sarkozy, després de posar-se en primera línia encarnant el duel del país per la matança dels nens va haver de ser advertit pels familiars dels paracaigudistes assassinats dies abans que encara no havien rebut una trucada de consol del president de la república. L'estudiós tindria material suficient per elaborar un complet dossier sobre el perfil neonazi del presumpte assassí si aconseguís reunir totes les opinions expressades dimarts en els diferents mitjans de comunicació. Però si revisés els comentaris recollits per aquests mateixos mitjans 24 hores després, podria escriure un llibre sobre el germen gihadista que encara sobreviu a Europa malgrat el temps transcorregut des de l'execució del creador de la seva principal franquícia, Osama Bin Laden.

L'operació policial que va permetre localitzar i acorralar Mohamed Merah ha acabat amb la mort del presumpte terrorista. A casa i en el seu cos els investigadors trobaran proves que permetin certificar que va ser l'autor dels crims, però la seva desaparició impedirà resoldre els dubtes que avui estan en l'aire. La fonamental, saber si Merah era un llop solitari i fanàtic que va actuar pel seu compte o si formava part d'una cèl·lula criminal que romandrà activa després de la seva mort. Si la segona hipòtesi és la bona, les forces de seguretat trobaran als còmplices, però si la vàlida és la primera no s'ha de descartar que altres llops solitaris emprenguin el camí del terrorista mort.

Potser aquest sigui el cor de la qüestió. Europa, que està a punt d'enterrar l'última forma de terrorisme organitzat i autòcton amb la fi d'ETA, s'enfronta ara a noves formes de violència, tan o més brutals que les anteriors, però més difuses i, per això, més difícils de detectar i de perseguir. Impedir-les, és un repte d'enorme magnitud. Quan Mohamed Bouyeri va decidir acabar amb el cineasta holandès Theo Van Gogh el 2004 i quan Anders Behring Breivik va decidir assassinar a vuitanta joves a l'illa noruega d'Utoya fa menys d'un any, ho van fer pel seu compte, en nom de fanatismes contraposats, i sense còmplices ni confidents ni reunions prèvies, sense rebre ordres de ningú. Com pot ser que ho hagi fet Mohamed Merah.

Per a més informació consulti l'edició en paper.