La Vaga del 29-M
Escric aquestes ratlles passades les 10 del vespre del dijous 29 de març i com sempre que hi situacions similars la guerra de xifres està servida segons quina sigui la font d'informació consultada. Al marge d'això aquest 29 de març ha estat un bon pols contra el govern del PP, doncs arreu de l'Estat han estat molts els ciutadans que han dit No a la Reforma Laboral que ens va imposar el Govern per real decret el passat 10 de febrer. No és només un enfrontament entre els sindicats i el Govern, sinó que representa un conflicte de la ciutadania amb el Govern, una part de la mateixa ciutadania que amb els seus vots va donar legitimitat democràtica al PP per governar. Sempre m'ha semblat molt injusta aquesta llei doncs, castiga al món del treball modificant unilateralment les seves condicions laborals en benefici de les empreses, i es carrega el diàleg necessari entre treballador i empresari fent pagar als més febles els plats trencats d'una situació produïda pel predomini de l'egoisme d'un capitalisme ferotge. ¡Deu Meu! Viure per veure: repassant l'hemeroteca de la vaga contra el govern Zapatero el 29 de setembre del 2010 he trobat el discurs que llavors va fer la Sra. Soraya de Santamaría i és impressionant veure que el que llavors criticava com a dolent ara ho defensa, incrementat, com l'únic bé per salvar el país. En tot cas en les nostres comarques pirinenques feia temps que no hi havia hagut mobilitzacions tant importants com les d'ahir. A la ciutat de la Seu s'han mobilitzat unes 300 persones en un acte unitari convocat per una assemblea cívica i els sindicats amb el suport dels comitès d'empresa de l'Ajuntament i del Sant Hospital. Ha sigut una manifestació totalment pacifica i festiva que ha fet el recorregut des del Passeig Joan Brudieu fins a la Plaça dels Homs, on s'ha llegit un manifest. El que em sap greu és el comportament incívic de persones alienes als organitzadors que han protagonitzat actes vandàlics a Barcelona amb l'únic objectiu de fer fracassar el dret de la ciutadania a manifestar-se pacíficament. Segurament el Govern no escoltarà ni als vaguistes ni als manifestants, però tot i això penso que la vaga, encara que no hagi complert els seus objectius, haurà estat útil per demostrar que hi ha gent que té criteri i que pensa que les retallades i baixades de salaris no són la solució.
Per a més informació consulti l'edició en paper.