Foto: EL PERIÒDIC

Que els partits governants sofreixen un desgast important en aquest temps de crisi és un fet indubtable. Per dir-ho en plata, totes les eleccions generals dels darrers dos anys no han deixat «títere con cabeza», Gran Bretanya, Portugal, Grècia, Espanya. Però, a més, després de les eleccions les tensions continuen i són ben intenses, com es va veure ahir amb la vaga general de l'Estat espanyol.

Però, si ser partit de govern no resulta gens fàcil, igual de delicat ho és pels partits que estan a l'oposició.

En un recent article publicat a El País pel Sr. Maravall (exministre socialista d'Educació) avaluava com «en ocasions els partits socialdemòcrates en l'oposició s'embardissen en disputes retòriques i dubtes existencials que semblen denotar desitjos de restar fora del poder per molt de temps».

Així li va succeir durant 18 anys al Partit Laborista, després de la derrota per Margaret Thatcher en 1979. A Alemanya va tardar 16 anys el SPD després del 1982. Per sortir d'aquest forats ho van fer de la mà de líders com Tony Blair i Gerhard Schröder, dues figures que no representaven precisament un retorn als principis i essències del socialisme.

En aquesta situació, sembla que es trobi el Partit Socialdemòcrata des de la seva constitució en el 2001. Amb quotes de vot electoral que no han estat mai per sota del 30%. Han estat nou anys a l'oposició, dos al govern sense poder aprovar ni un sol pressupost, i de nou a l'oposició.

Abans des de dintre, i ara des de fora, un té la sensació de vegades, tant per l'actitud com per les propostes que el partit de l'oposició manté l'ànim de continuar restant per molt de temps fora del poder.

Al utilitzar en els seus discursos termes com «poders fàctics», o al acusar els membres del govern per la seva vinculació professional, és vertaderament una mostra del baix nivell del discurs polític, i un menyspreu als ciutadans que varen votar a Demòcrates per Andorra.

La socialdemocràcia defensa la igualtat entre els ciutadans, el benestar material de la societat i la democràcia. Però això no té res a veure amb la proposició de llei per congelar les comissions que vol presentar el Partit Socialdemòcrata.

Intervenir en els preus del mercat, al meu entendre, és un error, com ho ha estat impedir l'augment de preus dels lloguers, doncs de ben segur que haurà contribuït al fre de la rehabilitació dels edificis. És molt més coherent i necessari regular per llei la competència.

Hi ha molta feina per fer des dels partits al govern com des de l'oposició. Però si la socialdemocràcia vol tornar al poder, hauran de millorar per trobar unes propostes i uns nous líders que convencin de nou tant als empresaris com als ciutadans.

Per a més informació consulti l'edició en paper.