• L'activitat econòmica avui globalitzada necessita de coneixement per ser competitiva

Foto: NOE

Les infraestructures considerades avui essencials, per al desenvolupament econòmic dels territoris i les societats humanes del segle XXI, són les telecomunicacions i la recerca. Com ho foren al segle XX les energètiques i l'educació a nivell universitari. I com ho foren al segle XIX les vies de comunicació i l'educació elemental.

Però per fer recerca i per aportar el valor afegit que es pot desprendre del coneixement calen professionals. Professionals amb formació universitària. I professionals que disposin de les estructures necessàries per a poder actuar. Ja sigui des d'una prestació lliure de serveis com passa en l'exercici de les professions dites liberals, ja sigui des de la universitat, institucions i organismes públics o fundacions, centres observatoris de recerca independents i específics, o des del món de l'empresa privada a través dels seus departaments de recerca o innovació, laboratoris, o altres formes de treball.

L'activitat econòmica, a un nivell bàsic, per a mantenir-se i progressar, de manera simplificada, necessita comptar amb la gestió adequada de tres aspectes: coneixement, estructura de producció amb disponibilitat de recursos humans i materials i capacitat de finançament.

O dit altrament l'activitat econòmica avui globalitzada necessita a més de l'aportació d'empresa, de treball i de capital, de coneixement per a poder ser competitiva.

El coneixement és l'únic element capaç d'aportar renovació, innovació. qualitat, competitivitat, excel·lència i exclusivitat a través de la recerca.

A la capacitat que té Andorra de creació d'empresa, a l'existència de recursos humans i a la disponibilitat de fons econòmics per a recolzar nous projectes, cal afegir-hi, la potencialitat dels seus recursos en coneixement si es sostenen adequadament els seus actius i s'estableixen unes estructures capaces de desenvolupar-lo.

La nova Andorra amb més valor afegit, la nova Andorra dedicada als serveis, la nova Andorra capaç de sostenir-se sobre nous pilars o sectors de desenvolupament passa inevitablement no només per una simple obertura, sinó per reconèixer, recolzar i facilitar i motivar l'actuació dels seus professionals amb formació universitària, ja actuïn des del sector liberal, com des del sector públic o privat.

La interacció a través dels respectius col·legis professionals i del Consell que els agrupa , el reconeixement i l'exigència de la seva funció social i l'adequació entre el que la legislació vigent els exigeix i els mitjans dels que han de disposar, per a poder actuar i exercir professionalment, en benefici de la societat andorrana, són claus en els propers anys si es vol que realment els professionals que estan capacitats per a fer recerca puguin aportar nous coneixements i serveis per al desenvolupament d'Andorra i per ser-ne un dels motors capaços d'estirar als altres agents econòmics.

A aquests professionals del coneixement no se'ls pot considerar com a empresaris d'un costat o bé treballadors d'un altre. Són diferents, ni més bons ni més dolents que els altres però són un agent diferent al qual cal reconèixer en les seves peculiaritats i necessitats i oferir-los, com a la resta, legislació adaptada per tal de que puguin desenvolupar la seva activitat i les seves competències en les millors condicions.

Els seus deures i els seus drets han de precisar-se i considerar-se separadament dels altres agents i com els d'aquests han de tenir els seus propis marcs reglamentaris. Els col·legis professionals no són gremis empresarials i no poden ser tractats com a tals. Malgrat els tres tipus d'agents, que poden ser mixtos, cal tenir clars i separats els drets i deures de cadascun.

La fiscalitat, la seguretat social, les assegurances, els codis deontològics, la regulació de l'exercici professional, el control de l'activitat, la propietat intel·lectual, les relacions amb l'administració pública, la signatura digital, la col·laboració reglamentària i legislativa, els concursos, les patents, la comissió nacional de normalització i certificació, la relació amb la universitat i altres organismes públics de recerca, les normatives internacionals i altres temes propis o d'interrelació amb els altres agents segons el sector econòmic, han de ser considerats específicament i concretar en benefici d'una millor capacitat d'actuació i alhora de servei al país.

Renunciar a participar en l'elaboració, tractament, recerca i destil·lació del coneixement des de la pròpia societat andorrana seria abandonar que aquesta es pugui desenvolupar amb normalitat. I tot i l'escala petita del nostre país no es pot deixar d'invertir i posicionar-se en el que suposa aquesta infraestructura de cara al futur per poder dotar de valor afegit l'economia andorrana d'avui i demà.

Per a més informació consulti l'edició en paper.