Foto: EL PERIÒDIC

Així s'havia venut una de les activitats associades a la vida humana, el treball. Considerat com un càstig, i a més diví, calia, segons els textos que han il·luminat la nostra societat, guanyar-se el pa amb la suor pròpia. Ben aviat, però, es va veure que no es complien exactament les perspectives anunciades. Els que no tenien gran cosa a fer van començar a donar instruccions als que havien de fer la feina, cosa que només era possible a base de coaccions i repressions ja que no ve gaire de gust treballar per un altri si no hi ha una mínima consideració. El concepte de recompensa va trigar una mica. En aquest hemisferi i en aquestes latituds la cosa va seguir per aquesta línia durant segles, fins a la Revolució Industrial.

Efectivament, guanyar-se la vida comerciant és ben antic, antiquíssim; caçar, recol·lectar i cuinar és a l'origen del modus vivendi de la nostra espècie; criar bestiar i conrear la terra marquen l'inici d'una nova cultura: ens vam fer més baixets i baixetes, i vam quedar, per sempre, empegats i empegades a la terra per treballar-la, viure-hi i sentir que és la nostra arrel.

Avui, un lloc de treball es va convertint en un bé escàs, es va estenent la idea que és gairebé un privilegi. La feina com a sistema de guanyar-se la vida sembla en perill d'extinció i aquesta és la veritable amenaça potser no de la fi de l'espècie, però sí dels valors sobre el que s'ha fonamentat.

Amb la Revolució Industrial i el pensament racional, va aparèixer feines i relacions socials diferents que, després de molts esforços, d'explotació infantil, de lluites sindicals i de diverses guerres, va arribar a fer reconèixer la igualtat els éssers humans com a dret. En el procés s'entreveu un sentit de progrés, malentès com a tecnològic, que és el de les llibertats, el del dret al coneixement i el respecte a una vida digna. Per tot aquest passat mil·lenari, sap molt greu que s'hagi capgirat la noció que el treball articula la societat, les bases de l'Estat i l'individu. Com si no, s'entén tot el trasbals després de l'era de la cobdícia, disminució de l'ocupació, difícil situació dels negocis, en el trànsit envers un sistema econòmic que encara no se sap quin hauria de ser.

Per a més informació consulti l'edició en paper.