Els mercats ataquen de nou. Des de diferents fronts s'ha posat Espanya una altra vegada en el punt de mira. Una vegada més es parla fins i tot de possible rescat. Lògicament, la prima de risc es va disparar aquests dies i encara que no va arribar la sang al riu, ja que es va aconseguir col·locar bastant bé el deute emès, no hi ha dubte que les borses i la imatge del nostre país van sofrir. El cap de Citi, de fet, va arribar a dir que Espanya està més a prop que mai de l'impagament. Uns altres asseguren que Rajoy ha perdut ja la confiança dels mercats. En aquest ambient, l'IBEX va tancar la pitjor tercera setmana de l'any amb una caiguda propera al 3 per cent. De nou, els bancs van ser dels valors més castigats.

La bona notícia és que cada vegada són més els que asseguren que el pitjor de la crisi de l'euro ha passat, encara que contrasti malament amb altres missatges. El govern de Rajoy és veritat que no para de presentar iniciatives. La majoria de consum intern i per canviar la imatge dels polítics molt delmada pels casos de corrupció i de balafiament dels diners públics. La llei de Transparència aprovada divendres passat va en aquest sentit. Hi haurà penes de fins a 10 anys d'inhabilitació per aquells que malbaratin i gastin sense pressupost.

Ara ja només falten els pressupostos, la mare del be, que fixaran les prioritats en matèria de despesa i sobretot d'on han de sortir els ingressos necessaris per cobrir els pressupostos en despesa sanitària i educativa. Dies apassionants que arrenquen amb el resultat de dues eleccions, molt especialment a Andalusia. També, al nostre país hi haurà el dijous, 29, una vaga general que, de fracassar, posarà als líders dels sindicats majoritaris en una tessitura molt complicada que hauria de desembocar en la seva reorganització i més que res en una reflexió sobre el seu paper en l'Espanya moderna, però amb 5,3 milions d'aturats.

Per a més informació consulti l'edició en paper.