Un estudiós podria llançar-se a elaborar una tesi doctoral sobre el seguiment polític i mediàtic de la peripècia assassina de Mohamed Merah, presumpte autor de les matances a Montauban i Toulose. Analitzar la indiferència amb la qual es va acollir el triple crim dels paracaigudistes i l'extraordinari desplegament amb què s'ha cobert la matança en el col·legi jueu. El propi Sarkozy, després de posar-se en primera línia encarnant el duel del país per la matança dels nens, va haver de ser advertit pels familiars dels paracaigudistes assassinats dies abans que encara no havien rebut una trucada de consol. L'estudiós tindria material suficient per elaborar un complet dossier sobre el perfil neonazi del presumpte assassí si aconseguís reunir totes les opinions expressades el dimarts en els diferents mitjans de comunicació. Però si revisés els comentaris recollits per aquests mateixos mitjans 24 hores després, podria escriure un llibre sobre el germen yihadista que encara sobreviu a Europa malgrat el temps transcorregut des de l'execució del creador de la seva principal franquícia, Osama Bin Laden.

L'operació policial que va permetre localitzar i acorralar a Mohamed Merah ha acabat amb la mort del presumpte terrorista. A la seva casa i en el seu cos els investigadors trobaran proves que permetin certificar que va ser l'autor dels crims, però la seva desaparició impedirà resoldre els dubtes que avui estan en l'aire. El fonamental, saber si Merah era un llop solitari i fanàtic que va actuar pel seu compte o si formava part d'una cèl·lula criminal que romandrà activa després de la seva mort.

Potser aquest sigui el moll de la qüestió. Europa, que és a punt d'enterrar l'última forma de terrorisme organitzat i autòcton amb la fi d'ETA, s'enfronta ara a noves formes de violència, tan o més brutals que les anteriors, però més difuses i, per això, més difícils de detectar i de perseguir. Impedir-les, és un repte d'enorme magnitud. Quan Mohamed Bouyeri va decidir acabar amb el cineasta holandès Theo Van Gogh el 2004 i quan Anders Behring Breivik va decidir assassinar a vuitanta joves a la illa noruega d'Utoya fa menys d'un any, ho van fer pel seu compte, en nom de fanatismes contraposats, i sense còmplices ni confidents ni reunions prèvies, sense rebre ordres de ningú. Com pot ser que ho hagi fet Mohamed Merah.

Per a més informació consulti l'edició en paper.