Foto: EL PERIÒDIC

Hi ha molts actes absurds amb conseqüències deplorables. La manca de sentit de determinades accions fa més incomprensible alguns comportaments humans. Encara ens preguntem com és possible que algú sigui capaç de matar un ésser humà per donar sentit a una lluita. L'assassinat dels nens i del seu pare i professor de l'escola jueva de Toulouse és un exemple de la barbàrie produïda pel fanatisme. Pretendre fer justícia menyspreant la vida humana és no entendre res. Fer unes criatures responsables de les injustícies del món al que tot just estan traient el cap, és jugar molt brut. Qui és capaç de fer això en nom del que sigui, està invalidant la pretesa lluita pels drets de ningú. Accions d'aquest tipus converteixen en il·legítim qualsevol intent de defensa dels drets. Desposseir la vida del suprem valor que té, converteix el qui així ho veu en un assassí o en un còmplice de la injustícia. Hi ha molts lacais disposats a servir els senyors de la mort que des de la seva còmoda seu empenyen els petits totalitaris cap a la destrucció, cap al mal. Perquè fan molt de mal. En aquest cas de Toulouse i Montauban han condemnat a la desgràcia les famílies del militars i dels nens jueus assassinats. Han arruïnat la vida de moltes persones obrint ferides que trigaran molt a tancar-se. Si matar sempre és injust, aquesta injustícia s'accentua quan la causa és pertànyer a un grup determinat: l'exèrcit i la comunitat jueva, en aquest cas. Esgrimir aquesta raó per portar a terme una acció violenta és defensar l'extermini. Des del punt de vista de l'assassí ni els uns ni els altres tenen dret a viure. No hi ha hagut cap altre motiu per matar-los: eren militars o jueus. Per altra part aquest tipus d'actuacions i la seva justificació propicien també el fanatisme contrari, perquè emboliquen d'una pretesa legítima defensa l'actuació de la mateixa naturalesa dels qui han estat víctimes. Que el germà de l'assassí es manifesti orgullós dels assassinats, dóna peu a que d'altres defensin el mateix tipus d'accions contra qui així actua i pensa, obrint una espiral de mort que no tindria fi. Amb el record dels nens innocents i el suport a les seves famílies, cal fer servir les millors armes contra la violència: treballar en la cultura i l'educació que accepta el diferent, permet conèixer-lo i per tant entendre'l i propicia la convivència en comunitats plurals.

Per a més informació consulti l'edició en paper.