• La salut ha de prevaldre per damunt de qualsevol criteri econòmic

Foto: NOE

Amb aquesta afirmació, crec que ja deixo prou clara quina és la meva postura enfront a la llei coneguda com la llei del tabac. Quan parlem d'aquest tema sembla que només tinguin drets els fumadors. Si als no fumadors no ens agrada empassar-nos el fum ambient, només ens queda la possibilitat de no entrar als bars o restaurants del país ja que si hi entrem i ens enfrontem contra un fumador tenim les de perdre, fins ara la llei no ens emparava. ¿Solució? Jo que tinc una nena d'un any, quan vaig a dinar amb la meva família escullo els restaurants dels hotels d'Andorra que no deixen fumar o els pocs establiments que tenen la prohibició de fumar com a hàbit. No oblidem que a Espanya, sense anar més lluny, moren 145 persones al dia per causes directament lligades al tabac i nou per tabaquisme passiu. Crec que la salut de la meva família és molt més important.

Tocar el tema del tabac al nostre país, però, sempre ha estat molt delicat, pel pes que ha tingut i pels diners que mou, encara ara. Però el que està clar és que no podem semblar un país al marge d'Europa i deixar que Andorra es vengui com un indret on la salut de la gent que hi viu queda rellevada a un segon pla per darrera dels interessos econòmics d'alguns sectors.

La salut de la gent ha de ser sempre el més important en el moment d'aprovar la proposta de llei contra el tabaquisme passiu ambiental, i és en aquesta direcció que vol anar el grup parlamentari de Demòcrates per Andorra. Trobar el punt mig que permeti deixar llibertat als establiments per oferir espais on poder fumar i al mateix temps protegir el fumador passiu ha estat sempre el nostre objectiu.

Els aspectes inicials de la proposició de llei preveien la prohibició de fumar tot i que determinats establiments puguin decidir permetre el consum de tabac tenint en compte diferents factors com poden ser per exemple la superfície, el volum o les condicions d'aireig i ventilació, sense acabar d'establir criteris. Aquesta proposició inicial va fer sorgir problemàtiques com poden ser una desprotecció dels treballadors, un greuge comparatiu entre establiments grans o petits i el risc a un futur canvi de criteri com va passar a Espanya.

Davant d'aquesta problemàtica, haguéssim pogut adoptar la prohibició total a tots els espais públics tancats i llocs de treball interiors, però creiem que aquesta proposta va en contra de l'essència de la iniciativa popular presentada, elimina la llibertat del fumador i condiciona als empresaris.

Com ja he dit anteriorment, la salut de les persones ha de prevaldre per damunt de qualsevol criteri econòmic, tot i mirar de no deixar de costat l'empresari. Des de les files Demòcrates defensarem que:

–S'ha de prohibir fumar ens tots els establiments oberts al públic.

–Donar la possibilitat d'habilitar espais amb unes característiques reglamentades pel Govern on els usuaris puguin fumar, però exempts de servei.

El canvi de mentalitats en el nostre país és molt lent, moltíssim, però estic convençut que aquest és el camí a seguir en aquest aspecte. Evidentment, no plou mai a gust de tothom, i segur que un cop aprovades les esmenes aportades a la proposta de llei, hi haurà gent que no hi estarà d'acord. Segurament tothom tindrà part de raó en les seves posicions. Hi haurà qui dirà que s'hauria hagut d'optar per la prohibició total, els empresaris diran que s'hauria hagut de deixar elegir però la solució adoptada per DA permet començar un camí de transició. D'entrada, els no fumadors podrem tornar a recuperar espais als establiments, gaudint amb els nostres fills d'un dinar o un berenar. A més, tal com ha passat a França i fa poc a Espanya, els fumadors adoptaran, amb pedagogia i comunicació, nous hàbits més saludables per a tota la comunitat.

D'altra banda, crec que Andorra no s'ha de vendre com l'últim paradís pel fumador a tot Europa com s'ha vist el darrer any en alguna cadena privada espanyola. Tenim coses molt millors per oferir.

Per a més informació consulti l'edició en paper.