la borsa espanyola sembla haver-se enlairat la darrera setmana. Portava dies retardada respecte a les seves homòlogues i per fi va pujar durant la setmana gairebé un 2,5 per cent. No va haver-hi massa notícies dolentes. Va pujar el bo alemany alleugerint la prima de risc amb el bo espanyol i la triple hora bruixa no va desestabilitzar massa. Però, a Espanya sí que han passat coses. No només s'ha posat la gran operació de pagament a proveïdors. Ja sabem quantes i per quants diners hi havia factures impagades. Algunes de les coses conegudes avergonyeixen. No només hi havia factures en pessetes sense pagar, sinó també directament sense comptabilitzar, «oblidades». En general, tothom espera que sigui un èxit i és important ja no fer càbales sobre quantes empreses i quants de llocs de treball s'haurien salvat si s'hagués pagat més o menys dintre del termini i en la forma escaient, sinó quantes ocupacions anem a aconseguir salvar gràcies a aquests pagaments.

També aquest divendres, el Consell de Ministres va començar una altra operació que té bona pinta, encara que tan sols s'hagi esbossat i és el tancament o la venda d'empreses públiques. Clar, que falta molt en aquest terreny, però tampoc ningú abans s'havia atrevit a posar-ho damunt de la taula i executar-ho. Segueixen faltant partides de retallada de despesa, ja que cal reduir el dèficit públic en 5.000 milions més. Per aquest motiu ara el debat se centra en el pagament d'una quantitat per recepta, qui sap si també per visita mèdica. O quins impostos es s'hauran de tornar a pujar.

El que sí és clar és que les coses van per bon camí. S'adopten reformes que tindran fruits en el mitjà i llarg termini i que encara el 2012 serà molt dolent en tots els aspectes. El president del BBVA, Francisco González, deia aquests dies que els ajustos són necessaris per evitar que Espanya vagi cap a enrere i puguem veure el 2013 l'inici d'un període de creixement sostingut. Per a González, estem davant un cercle viciós caracteritzat per les debilitats de governança, els alts dèficits i nivells creixents de deute públic. No obstant això, s'han pres ja mesurades en la bona direcció. Què Déu l'escolti.

Per a més informació consulti l'edició en paper.