la infantesa ha estat un tema recorrent a la literatura. És un dels paradisos perduts; el lloc on la felicitat habitava i al que sempre s'ha volgut tornar. Deu ser degut a que era el temps de la despreocupació de tot allò que no fos jugar, perquè infantesa i joc estan íntimament units. Ja fa anys que el joc infantil va deixar els carrers per refugiar-se a les cases. L'inconvenient de jugar a casa és que s'està sol i per tant la socialització, una de les qualitats del joc, desapareix. Veure canalla jugant als carrers és difícil. Si es vol gaudir de la presència de nens o adolescents, cal anar a llocs molt concrets de les poblacions, com ara alguna plaça o un parc. És clar que la primera condició és que hi hagi a la població corresponent un espai d'aquest tipus. A Sant Julià, per exemple, n'hi havia un d'espai per jugar. Estava al mig del poble però l'anterior corporació comunal, que va estar vuit anys, el va desmantellar i va fer servir aquell terreny per a d'altres coses més productives que no pas jugar amb els amics del poble. Ara tenim un Comú nou que ha decidit recuperar aquell espai per poder jugar. En poques setmanes s'ha fet la llum: s'ha desmuntat l'envelat (el lloguer del qual s'ha deixat de pagar); ha aparegut el solar primitiu, espai obert, i s'ha condicionat per poder jugar. S'ha produït el miracle: ha tornat la vida. Passar aquests dies per allà davant omplia l'esperit de tothom. Això sí que era un espectacle dels bons: nens que jugaven estrenant els camps de futbol o les cistelles del bàsquet; no tan nens que homologaven amb les seves cabrioles les rampes del skate; adolescents asseguts als llampants bancs de colors, repartits per la mena de tribuna amb gespa artificial; pares amb nens petits al parc infantil; gent adulta asseguda al banc-barana de pedra del carrer contemplant l'espectacle; vida i relació en el seu apogeu. ¡Què n'és d'important un espai per trobar-se i relacionar-se, per xerrar i tranquil·litzar-se, per fer poble! Cal agrair la sensibilitat de la cònsol Montserrat Gil i del seu equip. Els dirigents han de saber on són les necessitats de les seves poblacions i mirar de satisfer-les. En temps com els actuals és bo redescobrir que podem divertir-nos sense necessitat de consumir. Trobar-se amb els altres a l'àgora sempre ha beneficiat les comunitats. Els espais públics tenen d'altres valors tant o més importants que l'econòmic.

Per a més informació consulti l'edició en paper.