• Un 'déjà vu', amb el permís del Sr. Mateu d'Escaldes

Em dispensaran, o potser no, però com que fa dos o tres anys, si fa no fa, que sempre queda bé i no et compromet, com diva la meva Padrina, ja em va tocar el crostó un company de la Premsa amb l'afer dels xips de les targetes, i poc després amb si calia una o dues companyies de telecomunicacions i si era oportú liberalitzar el mercat; avui amb tot el temps i la lectura i conversa des de llavors que ha passat, estem allà mateix; anava a dir si fa o no fa, ¿però oi que no cal? Coincidiríem sense cap mena de dubte en que ens hem perdut prop de dos anys com aquell que res, o que en un imaginari viatge en el temps hem viscut una paradoxa del temps i les persones.

És la primera; bé no la primera, doncs els sentiments conjugals i paternals ocupen les primeres hores i somriures del dia, però podem dir que la primera feina del dia és una ullada a la premsa nacional, res fora de l'altre món, una ràpida ullada als principals titulars, reconeguem que una passada ràpida per les pàgines, per si cap esquela ens canvia l'agenda del dia, i sense més demora una ullada a la premsa onternacional: L'indépendant, L'Avui o La Vanguardia, Chicago Tribune, Die Zeit, Le Monde i de voltes El País o Libération, però per acabar revisant en profunditat els dos tabloides nacionals. Són aquests minuts de solitud del despatx, en el matí en què la casa es lleva, arriba algun soroll de les cases veïnes, el jardiner que parla amb un veí i que per la finestra mig oberta amb el vent que duu el fred d'Arcalís, arriba la seva veu, mentre enfonsem la mirada en les noves tarifes del Servei Andorrà de Telecomunicacions, els nous paquets que inclouen més capacitat de navegació per la xarxa, al mateix preu, però ampliant les possibilitats i les necessitats d'una societat.

Bé, la informació em constata el que fa uns quinze anys li comentava al Padrí, i que avui encara és més vigent, acabo de llegir el mateix amb la mateixa errada a un diari alemany i un d'espanyol, i ni s'han molestat a revisar la informació. No és que hi trobés cap errada a la informació, sinó que als dos mitjans nacionals hi vaig trobar el mateix, redactat igual, i si som honestos, transcrit igual que es més exacte i políticament més incòmode.

La notícia en si, anunciada setmanes abans, i aquest cop pel mateix Servei Andorrà de Telecomunicacions, no té cap gran transcendència, llevat dels addictes a certes aplicacions o serveis, consumidors compulsius de l'ego de veure la seva vida en pantalla o recercar la de la resta del món, però els comentaris annexats, els comentaris espontanis, i en algun cas els comentaris afegits dels mateixos que comenten originalment la notícia, tot i que políticament correcte, em permet fer alguna observació en veu alta, políticament incorrecte.

Llegir com algun empresari «exigeix», siguem correctes, suggereix, que les tarifes anunciades no són el més adient, que cal unes tarifes com tenen a Espanya, i em permetran ara esplaiar-me a gust, per una vegada; coi, ja començo a estar tip i fart de sentir que a Espanya tot és millor, que si l'adsl és més barata, que si l'habitatge, que si es viu millor; doncs no ho entenc, o hi ha qui té esperit masoquista, o no sap on és el Runer.

Des de fa anys que sentim que si tarifa plana d'internet, que si tarifa plana de trucades, i fins i tot en algun moment s'ha plantejat el dret universal a l'accés a la informació. Ves per on, posats a demanar tarifa plana, a mi em seria més útil una tarifa plana de la llum, demà ho preguntaré al Nord Andorrà, o del gasoli, que mai he sentit a ningú reclamar aquests conceptes, però per un o altre concepte que no acabo d'entendre, les telecomunicacions han d'ésser de tarifa plana.

Doncs un cop feta una petita enquesta, em manifesto completament en contra de la tarifa plana, i com que avui dia tot sembla que gira entorn l'economia, i fent els números de forma ràpida, a casa hem consumit el 21% de mitjana del trànsit d'internet i trucades que inclou el nostre servei de telecomunicacions. Del que es pot deduir de forma simple que estem finançant el 79% d'excés d'un altre veí.

Ja tenim un motiu per demanar una tarifa per consum, a l'igual que paguem la llum o el gasoli o l'aigua. Però més em sorprèn llegir que empresaris vinculats al sector de les telecomunicacions i alguns gurús del sector reclamen i aposten per unes tarifes més baixes, quan no gratuïtes, accés universal a preus baixos, tarifa plana i de forma elegant carreguen contra el servei actual. Doncs ben simple, com a empresaris model de la innovació, cal que ho apliquin a les seves empreses i es converteixin en els nous models d'emprenedors del país.

No voldríem semblar de nou políticament incorrectes, però tanta queixa i tanta comparativa amb els del sud, no l'acabem d'entendre, i quan alguns empresaris plantegen aquest model econòmic, podem plantejar les alternatives a per exemple una tarifa de transports plana, una tarifa plana al dentista... O es tracta d'una vocació d'organització sense afany de lucre, una qualificació de la que se'n podria parlar molt, i no fan com el Padrí, que comprava a duro i venia a pesseta.

Arriben els comentaris de monopoli sí o no, les de bell nou comparatives amb els veïns del Sud, i és quan políticament incorrecte del tot, em permeto de demanar a tots els que critiquen, demanen, opinen, suggereixen…doncs que em presentin un pla d'empresa, una previsió d'inversions, amortitzacions i beneficis a curt, mitjà i llarg termini per a demà anar a Tràmits i entrar les sol·licituds pertinents per obrir una nova companyia de telecomunicacions. I no cal ara tirar per la banda fàcil i excusar-se en què és un monopoli protegit, doncs per la mateixa regla de tres, li podria dir, que si fos tan rendible, tan fàcil, i tan protegit, els mateixos que sempre s'amaguen darrera els tòpics de les famílies, els que ho controlen tot, els poders fàctics, ja ho haurien fet.

I si la saviesa i la rauxa que les muntanyes encara ens duen cada dia ens permet ésser sincers i deixar-nos de ruqueries, que del tot políticament correcte, puc afegir, de bajanades fora de lloc, que em permetrien a algun «opinador» de proposar que apliqui tarifes planes a la seva empresa, i llavors sí que podem parlar o escriure de vós a vós.

Anava a escriure un parell de renecs, però seria del tot políticament incorrecte quan un ha arribat fins a aquestes línies, però com un pot començar el dia bé, rellegir la premsa del matí quan sembla que el model a seguir, la imatge divina i perfecta sempre ve del Sud, i quan aquest país té 300 anys més d'història que els Estats Units d'Amèrica, del que es vanaglorien al sud del Runer d'haver-ho descobert, i quan encara un dia d'aquests, serà la Patricia qui ens dirà que fa dos mil anys els habitants del Castell de Sant Vicenç feven negocis amb els pell roja de les Rocalloses. Llavors als del Sud els hi podem dir que la seva tarifa plana l'exportin als USA.

Avui no dóna temps, però en la propera ocasió serà un bon moment per reprendre la imposició, que no monopoli, que s'està creant amb els sistemes de pagament electrònics, a imatge i semblança del tot políticament incorrecte als aires del Sud.

I per cert, el Padrí comprava la dotzena d'ous a duro i els venia a pesseta cada un.

Per a més informació consulti l'edició en paper.