El proper dia 19 és Sant Josep i commemorarem els 200 anys de la proclamació de la Constitució de Cadis, «la Pepa». Aquesta Constitució és el resultat del debat que hi va haver a l'assemblea reunida a aquesta ciutat andalusa coneguda amb el nom de les Corts de Cadis i que fou inaugurada el setembre de 1810, en plena guerra contra l'ocupació napoleònica. Aquestes Corts tenen una importància cabdal en la moderna historia d'Espanya. Extrapolant totes les diferencies possibles, podríem dir que és la nostra «Revolució Francesa» perquè el seu objectiu es finiquitar l'Antic Règim i instaurar-ne un de nou, on la sobirania sigui nacional i tothom sigui igual davant la llei; acabar amb la monarquia absoluta, amb les reminiscències feudals, i la Inquisició. Calia un model d'Estat en el que el poder no es concentrés en una sola mà sinó que seguint a Locke i a Montesquieu hi hagués la divisió del poder, que encara avui és vigent, entre l'executiu, el legislatiu i el judicial. Entre els diputats de Cadis hi havia la representació de les ideologies pròpies del moment i no tots eren progressistes, la Constitució que tant va ser criticada des de les files conservadores comença invocant el nom de Déu Totpoderós, tot i així va ser vista des del conservadorisme com l'encarnació de Satanàs perquè representava canvis importants que feien perdre interessos seculars als privilegiats de sempre, no els hi agradava que es canvies el concepte de súbdit pel de ciutadà i que la paraula del Rei Absolut fos substituïda per una Constitució, una carta magna de drets i deures dels ciutadans, En el seu moment i en el context històric en que es va redactar, la Constitució de 1812 va se revolucionària tot i que va representar un divorci entre els intel·lectuals de classe mitjana i el poble que no havia estat educat per ser ciutadà. En el camí de la història del constitucionalisme espanyol sempre hi ha un retorn a l'obra de Cadis. És important perquè marca una fita, i representa el primer intent seriós de modernitzar el país i es començarà a concretar en la regència de Maria Cristina i amb homes com Cea Bermúdez, Martínez de la Rosa, i Mendizabal. Ah! I una apreciació: mai en aquest document es parla d'Espanya en singular, sinó de les Espanyes. Hi participaren 304 diputats dels quals 21 de catalans que poca cosa pogueren fer en defensa dels drets històrics de Catalunya.

Per a més informació consulti l'edició en paper.