Avui, 18 de juliol, fa 71 anys que a Espanya va començar una guerra civil que encara remou sentiments que semblaven aplacats. Set dècades després, Espanya és, en molts aspectes, un país que no té res a veure amb aquell dels anys trenta. La seva prosperitat, especialment a partir de l'entrada a la UE, era inimaginable per aquells espanyols que es van enfrontar amb les armes. Tot i patir una dictadura llarga i feixuga, el país ha canviat tant en tots els aspectes que les persones que van viure aquella guerra diuen que ni tenint la imaginació més desbordant haurien pogut pensar que esdevindria tal com avui és. El desenvolupament econòmic ha propiciat un canvi sociocultural immens. L'evolució política, també. L'adveniment de la democràcia després de la desaparició del dictador va propiciar l'entrada de nous aires, noves maneres de fer que, no sense dificultats serioses, van procurar una estabilitat com mai abans s'havia viscut en aquell país. Avui la convivència en democràcia està assegurada, la pluralitat és present en tots els àmbits i els drets han arribat a tots els ciutadans.

Tot i això, continua havent-hi trets que recorden la fragmentació que es va viure durant gairebé tot el segle passat. Es noten especialment a la vida política. A bona part de la societat espanyola, i per tant dels seus representants escollits democràticament, hi ha present la idea del país uniformement unitari. Ni s'ha entès ni s'ha acceptat que Espanya és un estat plurilingüístic, i menys encara plurinacional. També en part del poder judicial passa el mateix; la prova està en la sentència sobre l'Estatut de Catalunya, en què destaca especialment la referència continuada a la indissoluble unitat d'Espanya, com si el progrés polític a Catalunya, només a Catalunya, impliqués el trencament de les estructures estatals. Deia un monjo de Montserrat, historiador savi, que cal esperar que els besnéts d'aquells que van participar a la guerra siguin adults per tancar les ferides d'un conflicte que encara avui supuren: cal que passi un segle perquè el temps hagi fet la seva feina.

Historiador. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.