Mentre els sirians moren, els polítics parlen. Koffi Anan ha anat a Damasc i s'ha entrevistat amb Baixar al-Assad. El dictador li ha dit que la culpa que més de deu mil persones hagin perdut la vida de manera violenta a mans de tropes regulars de l'Exèrcit sirià és «dels terroristes». Ho ha dit tal qual i s'ha quedat tan ample. Desafia la veritat i la responsabilitat criminal dels seus actes perquè sap que la partida que s'està jugant a Síria té els seus jugadors més importants fora del país i els seus interessos-estratègics (Rússia), de seguretat de fronteres (Israel), d'equilibri geoestratègic (EUA), d'influència política regional (Iran) i de conformisme d'estatus (Lliga Àrab) –els enfronten i neutralitzen entre si.

Als governs dels països àrabs veïns (des de Jordània a l'Iraq passant per Aràbia o els Emirats) no els commouen les estadístiques de morts perquè des del final de la Primera Guerra Mundial, en diferents moments de la seva història, tots han recorregut a la força per sufocar revoltes o revolucions. La indiferència davant les massacres està en la naturalesa dels règims autocràtics –que els són tots en aquella regió. Per això, la Lliga Àrab s'oposa que intervinguin tropes de Nacions Unides per frenar les matances que el règim de Baixar al-Assad està duent a terme a Homs i en altres llocs d'aquell país. Critiquen el Govern de Damasc però no volen posar els mitjans per aturar les matances, acabar amb el règim i seure al dictador a la banqueta del Tribunal de l'Haia. No ho fan perquè crearia un precedent perillós per a alguns d'ells, tan dictadors com el sirià encara que, això sí, aliats d'Occident. Per això, mentre els sirians moren, els polítics es limiten a parlar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.