Foto: NOE

30 Minuts, el gran programa de TV3, va presentar en la seu últim reportatge, el testimoni de persones que van viure el terrorisme etarra des de dues vessants ben diferents: la de qui va patir l'assassinat d'un familiar i la de qui va decidir matar per aconseguir un fi polític. A través dels testimonis d'Iñaki García Arrizabalaga, el pare del qual va ser assassinat i d'Iñaki Rekarte, que va assassinar vàries persones per després abandonar ETA, es va poder copsar com la violència terrorista arribà fins al moll de l'os de la societat basca impregnant d'odi durant dècades el País Basc i Navarra. Quan les persones superen la por que moltes vegades les tenalla, troben la llum alliberadora. Hi ha iniciatives que obren horitzons. L'Oficina de Víctimes del Terrorisme del Govern Basc va pensar que fóra bo posar en contacte víctimes i botxins per tal que una vegada passat el temps, poguessin dir-se allò que durant tant de temps van portar dintre del seu cor i de la seva consciència. Els uns per demanar perdó, els altres per acceptar-lo. Cap de les dues postures és fàcil, però les persones que van acceptar el repte ja havien fet un recorregut interior que els permetia, no sense incerteses i nervis, trobar-se cara a cara. No hi ha demanda de perdó sense penediment i no hi ha concessió de perdó sense generositat i misericòrdia. Però arribar a aquest punt solament el poden fer els valents, els qui han sabut deixar enrere l'odi i la destrucció. Per això és tan important per aquella societat una iniciativa d'aquest tipus. Ho deia el fill de l'assassinat al etarra que tenia enfront: la nostra postura és heterodoxa enmig dels col·lectius als que pertanyem. També deia que se'n havia adonat que la seva postura d'ull per ull impregnava d'odi les seves relacions en tots els àmbits i que això estava arruïnant la seva vida. Ho corroborava l'exetarra quan deia que després d'un atemptat no tenia ja ganes de viure i ni tan sols l'importaria que el matessin, única manera desfer-se de l'autodestrucció. Afegia que quan el detingueren i el portaren a la presó va sentir una mena d'alliberament. Després d'un atemptat no parlaven, es recloïen i solament volien fugir, fugir d'un mateix. Però això és impossible perquè la càrrega interior és massa feixuga. Solament l'agreujat pot fer que l'assassí s'alliberi d'una part del seus pes. Solament l'assassí pot fer que l'agreujat torni a veure la llum.

Per a més informació consulti l'edició en paper.