• Espanya és el país europeu amb major demanda d'interverncions en cirugia estètica

Foto: NOE

L'altre dia navegant per Internet vaig llegir un article d'opinió amb el títol “ a ellos les gustan operadas?”i és que això de posar-se pits(vull dir, canviar-los estèticament) està tan de moda que es ven de la manera següent: “Recientemente saltaba a los medios de comunicación la noticia sobre los nuevos viajes a resorts turísticos donde el “todo incluido” también permite disfrutar de una operación de cirugía: te vas de vacaciones y vuelves con el pecho más grande o los muslos más finos.”

Al finalitzar l'article esmentat em vaig plantejar una sèrie de qüestions que van anar a parar en la recerca de dades a Espanya sobre el nombre d'operacions estètiques realitzades i vaig trobar que segons unes últimes dades publicades, Espanya és el país europeu amb major demanda d'interverncions en cirugia estètica, essent les més demanades l'augment de pit, la injecció de botox, la liposucció i la rinoplastia. Segons la SECPRE (Sociedad Española de Cirugía Plástica, Reparadora y Estética) es realitzen unes 300.000 intervencions d'estètica a l'any i entre elles aproximadament unes 50.000 son mamàries la qual cosa vol dir que España és el primer país d'europa en quantitat de cirurgíes plàstiques realitzades sobretot en menors de 21 anys però, finalment, això només son dades que ajuden a defensar la meva causa i la nostra causa en aquest cas i em dirigeixen cap a les meves verdaderes preocupacions.

D'altra part, escoltant les notícies del vei país francès, també va esclatar el problema de les implantacions mamàries no adequades, creant problemes greus de salut. En un altre ordre de coses avui han prohibit definitivament un concurs de mini-miss a nenes menors de 10 anys ,“el concurs lolitas”, en veure que les nenes fan de tot per semblar dones adultes: hipersexualització de les nenes entraran molt aviat en el cercle de la seducció. Es perillòs. El cas ha arribat fins al Parlament.

On vull anar aparar amb tot aixó? Molt senzill, el que intento dir és que si realment el nombre d'operacions estètiques en les dones és tant elevat és perquè existeix un desintonia real. Quan una dona es vol sotmetre a una operació d'aquest tipus és perquè no està satisfeta o no es trova agust amb alguna part del seu cos ( excloent els casos de força major com càncer de mama, obessitat mòrbida i altres enfermetats) i les causes principals d'aquest fenòmen es troven en una societat que fa que la dona se senti constantment discriminada per diferències físiques. Alguns lectors podran pensar que aquesta afirmació no és del tot certa doncs m'agradaria que tinguessin en compte el següent punt de vista: Algunes persones, homes en aquest cas poden pensar que el físic no es una cosa fonamental per fixar-se en una persona de sexe contrari però quants homes de cada dia no s'exclamen quan passa una dona pel carrer o es veu per la televisió i porta un escot considerable o una faldilla curta?, quants de vosaltres no us heu dit entre amics que “que bona que està” o “ té un bon polvo”? o senyoretes lectores quantes de vosaltres no heu sentit aquests comentaris en boques d'amics, familiars o en les accions del dia a dia? Quants de vosaltres no heu anat a casa d'algú o en algun taller mecànic no ha vist mai penjat un poster o calendari eròtic?

REFLEXIONANT. Podeu pensar: “això és normal” o bé els “homes som així” o és que “és el que penso”, doncs bé, en aquest cas i, respectant totes les opinions, interpreteu que allò que esteu dient i que les dones entenem no es més que una manifestació de desig sexual que plasma a la dona com a objecte de satisfacció de la líbido abans que considerar la persona perquè, perdonin que sigui tant directa, però es que literalment és així, un objecte”, és més, cada cop que es fa referència a la bellesa externa d'una dona, aquesta sol cumplir amb el canon de dona actual implantats per la societat i publicitat recents. Un cànon de dona en general amb bona talla de pit que normalment sol ser operat, prima i aparentment sense cap “ defecte” extern. El problema és que dins d'aquest cànon de bellesa no s'admeten “imperfeccions” o així ho reflexa la societat i és una forma de dicriminació cap a totes aquelles dones que no compleixen amb els requisits esmentats.

Totes aquestes situacions evidentment no només provocades per el sexe masculí, són una forma de discriminació cap a la dona però el motiu no és només incitat per un simple comentari que sentim pel carrer, sinó que les dones evidentment també fomentem aquest tipus de discriminació. Uns exemples clars són la participació en anuncis que suposadament no tenen cap tipus de contingut eròtic però tot i així el mostren siguin ja els nuncis de colònies, desodorants com “Axe” amb missatge subliminal implícit posate'l perquè seràs un triunfador de dones” o bé en anuncis de cereals com “Special K” on apareix el prototip de noia esbelta amb la finalitat que tot el públic femení ho consumeixi per arribar a estar igual que la noia de l'anunci. Sense parlar del cinema actual ja que difícil es trobar alguna película, sèrie de televisió ,programes i fins i tot videos musicals que no continguin escenes eròtiques dirigides a públic generalment masculí . “Ostres però és que per gran quantitat de diners és normal que ho facin” prodeu pensar molts de vosaltres, i és del tot cert, l'unic problema que trobo és que cada vegada són més dones que accedeixen a mostrar els seus cossos de forma gratuita.

Estem arrivant a un punt on veure constantment escenes de sexe i violencia gratuits és normal, immunitzant-nos cada vegada més. ”Llibertat!” exclamaran alguns lectors i és que evidentment , la normalització tampoc és dolenta però deixant de banda la exhibició gratuita de escenes eròtiques en tot moment dins del món del cine, aquesta “exhibició de carn” s'està donant cada cop més en casos més precossos, tant és així que les pròximes adolescents de quinze anys i fins i tot les d'ara subsituiran les questions “a quina discoteca podría colar-me el cap de semana que ve” per “vull operar-me els pits” i no ens extranyarem!

Amb tots aquests factors dels quals tots en som culpables i hi participem és difìcil no entendre les causes que fomenten que la dona no estigui del tot alliberada i tingui la sensació constant que ha d'estar i ser perfecta en tot moment, doncs bé, tant homes com dones som com ens han creat i hauriem d'aprendre a ser crítics i a reflexionar ja que abans que homes i dones som persones, si amb les nostres necessitats naturals com son el desig sexual però si ens diferenciem de la resta de les espècies és perquè abans que tot tenim uns valors, sentiments i un sentit comú.

A partir de totes aquestes questions i després d'una llarga reflexió sobre aquest vull compartir amb vostés la meva conclusió: la nostra societat està vivint no només una gran crisi económica sinó també una gran crisi de valors i sobretot valors de la dona. Una crisi fomentada per homes i dones de la que només amb un canvi de pensament i sobretot reflexió podrem superar. Animo sobretot a totes aquelles dones que no han sigut víctimes del bisturí que segueixin com són i a tota la resta que comencin a acceptar-se tal i com sòn: dones.

Per a més informació consulti l'edició en paper.