Aquests dies arreu s'han celebrat actes en defensa dels drets de les dones. Està bé per una banda celebrar lúdicament com fem a la Seu el dia de les dones; per l'altra, però, és el reconeixement implícit que la igualtat de gènere no existeix. ¿Existirà el dia que ja no hi hagi cap Jornada Internacional de la Dona? Penso que això va per llarg. Sóc conscient que tot el que em queda de vida continuaré celebrant aquesta diada. Si fem un cop d'ull al món que ens envolta, veurem que en el sector dels serveis socials, bàsicament vinculats als serveis públics de benestar, i que són els sectors més feminitzats, són els que més pateixen les famoses retallades. Constatem que en el treball social, l'ensenyament i la formació, les professions relacionades amb la cura, el cuidar persones grans o amb disminucions és feina sobretot feta per dones. I és una feina molt important i poc valorada. I encara menys si pensem amb les dones dels nostres pobles del Pirineu, sobre les qui recau una muntanya de responsabilitats que massa vegades són invisibles. Penso que si es fessin polítiques de creació d'ocupació a professions que creen capital humà també en sortiria beneficiat el servei públic del benestar i seria un reconeixement a la feina de la dona, també de la que treballa a casa. Una societat democràtica necessita la conciliació entre vida laboral i vida familiar. Últimament hem vist com l'objectiu d'aconseguir una igualtat de drets entre homes i dones està cada vegada més lluny de fer-se possible. A Espanya ens ha caigut a sobre l'Espasa de Dàmocles del Reial Decret que dóna caràcter de Llei a una Reforma Laboral imposada pel govern de l'Estat i que representa un retrocés a la Llei 3/2007 que promovia la igualtat efectiva entre homes i dones. Avui a Espanya «El contracte Laboral a temps parcial té nom de Dona». M'explicaré: Ho dic perquè les empreses poden unilateralment decidir horaris i jornades, i això és un problema per conciliar la vida laboral amb la familiar, per tant les persones(que majoritàriament seran les dones) que hagin, per exemple, d'anar a portar i a recollir nens a l'escola, hauran d'acceptar contractes a temps parcial. A més a més, com és sabut, entre les persones que cobren el tram de salari més baix la majoria són dones i, encara pitjor, hi ha llocs on hi ha diferències salarials pel mateix treball en raó de si és un home o una dona qui el fa. ¡Si us plau ! ¡No a la desigualtat de gènere!

Per a més informació consulti l'edició en paper.