• Lluny de millorar les expectatives de contractació, ens trobem davant d'un retrocés injustificat dels drets

Foto: NOE

Una vegada aprovada la nova Reforma Laboral que regula el marc de relacions entre treballadors i empreses del país, impulsada pel govern del Partit Popular i amb el suport de CiU, caldrà analitzar si ajudarà a crear ocupació i estabilitzar el mercat de treball tal i com recull el mateix redactat de la norma.

Ningú dubte que cal canviar, replantejar o adaptar tantes normes i conductes com faci falta per aturar la sangria econòmica que ens condueix a les taxes d'atur actuals. Però, en cap cas, la solució adoptada pot ser pitjor que el problema. No podem utilitzar la crisi i l'atur com a excusa per retallar els drets més elementals dels treballadors i les treballadores, o envair sense miraments les competències i autonomia de la Generalitat de Catalunya com autoritat laboral.

Degut a la situació actual, el Dret al Treball ha tornat a guanyar una importància capital, i sense precedents en la història recent per a la sostenibilitat de l'Estat del Benestar. Ja ho deia el filòsof Grec Plató que “el que aprèn i aprèn i no practica el què sap és com el que llaura i llaura i no sembra”. Si no practiquem (treballem), seguint la cita de Plató, no sembrem. I, si no sembrem, tindrem una pèrdua de capital humà irrecuperable que encara ens dificultarà més la remuntada.

Molts experts en matèria laboral ja han avisat de la fragilitat de l'actual Reforma degut al poc consens aconseguit amb els agents polítics i socials. Des dels sindicats fins a les diferents formacions polítiques. Aquest fet, provocarà enfrontaments constants entre empresaris i treballadors per les diferents visions de quins han de ser els drets dels treballadors i sobre l'equitat de la norma.

A més, una modificació d'aquestes característiques, feta a través d'un Decret Llei, que afecta articles de la mateixa Constitució (Article 35: Dret i Deure al treball i Article 37: Dret a la negociació Col·lectiva) no es pot tramitar amb aquest procediment d'urgència i unilateralitat, ja que incompleix la legislació vigent.

Per posar alguns exemples, alguns dels drets laborals més afectats són els que segueixen: Ampliació del contracte de proves a un any, permetent l'acomiadament al finalitzar aquest període. Eliminació de la bonificació a les dones quan s'incorporen després de la baixa per maternitat. La possibilitat de modificar de manera substancial i unilateral les condicions laborals (canviar jornada, funcions, suspendre contracte, canviar el salari, etc). Obrir la possibilitat de fer hores extres en els contractes a temps parcial, fet que portarà fer contractes a temps parcial i no a jornada sencera.

A més, com ja s'ha comentat, aquesta Reforma envaeix les atribucions de la Generalitat de Catalunya, ja que l'article 170 de l'Estatut d'Autonomia estableix la competència executiva en matèria de treball i relacions laborals. Entra en contradicció amb l'Estatut i retalla drets laborals respecte les polítiques actives d'ocupació, la negociació col·lectiva, la funció pública i els expedients de regulació d'ocupació.

De fet, fins i tot els membres del propi Govern Central coincideix a reconèixer que aquests canvis normatius no crearan ocupació a curt termini i que no suposaran un incentiu per a l'economia. La pregunta és clara; perquè s'aprova aquesta Reforma si no complirà amb el principal objectiu de crear ocupació? Que cadascú tregui les seves conclusions al respecte.

Cada dia som més els que reclamem un equilibri més racional entre les polítiques d'austeritat i d'incentius, apostant per donar suport als nous emprenedors i les empreses amb valor afegit com a veritables motors de creixement. Només així podrem superar la resignació actual i el pessimisme col•lectiu que ens paralitza per trobar solucions.

En resum, lluny de millorar les expectatives de contractació i la confiança entre els ciutadans, ens trobem davant d'un retrocés injustificat dels drets laborals i una resignació dels partits conservadors que ara governen que dificulta explorar camins diferents que ens ajudin a sortir de la crisi.

Per tots aquests motius, crec que val la pena que tots els ciutadans facin sentir la seva veu al carrer a través de les mobilitzacions convocades pels diferents sindicats.

Per a més informació consulti l'edició en paper.