La corrupció és el càncer que devora la credibilitat dels polítics i arruïna la fe en el sistema democràtic. Els casos recurrents de corrupció datats a Andalusia (governada pel PSOE) o a València i a Balears (governs del PP) són tan escandalosos com recurrents. En alguns mitjans d'aquestes comunitats, els criteris pels quals els casos de corrupció són assumpte de portada o un solt en pàgines interiors són baules d'aquest escàndol. La politització de la justícia és una altra dels efectes que determinen el major o menor impacte social dels casos de corrupció. Quan jutges i fiscals furguen a la rebotiga de tal o tal conselleria per una cas de presumpte maneig fraudulent de cabals públics o de tràfic d'influències a canvi de comissions es posa en marxa la màquina de picar carn que s'acarnissa amb el jutge i en els qui volen que els corruptes paguin per les seves conductes delictives o les seves males pràctiques. Així les coses, l'escàndol se suma la vergonya d'haver de llegir o escoltar gent que defensen que la corrupció es renta a les urnes i no en els tribunals de justícia.

Per aquest camí anem malament i, és cert que tenim un gran problema amb la crisi econòmica i l'insuportable nivell d'atur, des del punt de vista de la salut moral de la nostra societat no és menor la gravetat que s'infereix dels abundants casos de corrupció. Casos que, excepte honroses i esforçades excepcions, salten a la picota a les portades dels mitjans, segons les seues afinitats polítiques: només veuen i titulen sobre l'escàndol que afecta el partit contrari però dissimulen els pufos en què estan ficats els del partit amic. Anem malament perquè la corrupció és l'herald que delata el mal govern. No és casualitat que els majors índexs d'atur registrats a les comunitats autònomes es corresponen amb aquelles en què es coneixen més escàndols relacionats amb la corrupció. Acabar amb el dèficit, és urgent, però acabar amb la corrupció i amb qui la toleren, per complicitat o per estultícia, és prioritari. Per a aquesta tasca no necessitem ni l'ajuda de Brussel·les ni el permís de la senyora Merkel.

Per a més informació consulti l'edició en paper.