• El turisme cultural cada cop pren més protagonisme en una oferta cada cop més diversificada

Foto: EL PERIÒDIC

El darrer 18 de gener, l'endemà de ser elegit president de l'Eurocambra, el socialdemòcrata alemany Martin Schultz va enviar un missatge a Catalunya, en manifestar públicament que no veu cap mena d'impediment per poder introduir un nou idioma a Brussel·les, i mostrar-se partidari de que els cinc eurodiputats catalans puguin adreçar-se en català als 788 eurodiputats del Parlament Europeu i s'escolti el català als plenaris.

I ens preguntem, ¿com és que un polític europeu de pes, quan s'adreça al nostre país no ho fa amb admonicions severes pel deute de la Generalitat o pel seu dèficit? ¿Quines influències pancatalanistes aboquen a aquest socialista alemany a plantejar a la mesa de l'Eurocambra la normalització de l'ús del català? Aquest és un aspecte gens banal si pensem que l'ús del català no és permès al Congrés dels Diputats.

Si tibem del fil, esbrinem que el president Schultz, de 56 anys d'edat, és un home culte, un lector empedreït, que descobrí la literatura catalana i la singularitat del nostre país tot llegint Les veus del Pamano, de l'admirat Jaume Cabré, i que a hores d'ara la seva «lectura de tauleta de nit» és la novel·la Jo confesso, del mateix autor.

Per descomptat, a ningú se li escapa que el Jaume Cabré de qui el Sr. Schultz es considera entusiasta va situar el Pallars Sobirà i la Vall d'Àssua en el moll de l'os de la novel·la del Pamano, i que la mini sèrie de TV3 basada en aquesta obra immortalitza llocs i paisatges pallaresos, com els estudis d'Enviny, el cementiri de Tírvia, les Bordes de Virós, la plaça d'Isil, les ziga-zagues de la carretera de Caregue, les vistes de Tornafort...

Parafrasejant una lletania que els economistes repeteixen darrerament com un mantra, tota esperança de creixement de la nostra economia haurà de venir del turisme i de les exportacions, de la internacionalització de la nostra producció. És poc previsible que l'economia del Pallars i la d'altres territoris del Pirineu remunti l'actual situació de crisi generalitzada gràcies a l'exportació de productes pirinencs, però hem d'admetre que si milers de lectors europeus poden fer centenars de quilòmetres per veure i viure els escenaris pallaresos creats per un novel·lista català, capaç d'enamorar un alemany president de l'Eurocambra és internacionalitzar el nostre turisme. Encarrilar el turisme literari internacional cap al monestir benedictí de Sant Pere del Burgal, d'on surt la fusta per elaborar el violí Storioni, del personatge Adrià Ardèvol, que lliga el fil argumental melòdic de Jo confesso, és internacionalitzar el Pallars.

Ras i curt, unes esplèndides obres literàries que han estat traduïdes a desenes de llengües han actuat amb molta eficàcia com a motors d'un turisme, el cultural, que cada cop pren més protagonisme en una oferta cada cop més diversificada, i han portat a Llessui, a Altron, a Sant Pere del Burgal o a la Vallferrera milers de visitants abans inabastables per a les nostre capacitats.

En el temps que som, hem de saber explorar i aprofitar qualsevol instrument que ajudi al creixement econòmic i a la sortida del túnel. Si, de retruc, els escenaris pallaresos esdevenen una raó més per alimentar la sensibilitat de polítics que tenen poder de decisió i fan decantar la balança europea cap a Catalunya... als pallaresos ens farà molt de goig! 

Per a més informació consulti l'edició en paper.