Mariano és un mag amb barret de copa on amaga les seves intencions. Ho va fer en la campanya electoral. Va prometre el contrari del que ha fet després. La justificació s'ha basat en l'ètica de l'oportunitat. No es diu el que pot restar vots o es diu el contrari. Després s'actua d'acord amb la realitat que es revela quan ja els electors han decidit. Això és essencialment un frau de la democràcia.

Els ciutadans no donen una carta en blanc a qui governa. Li donen la seva confiança sobre la base d'un programa que els que voten creuen que serà complert. Canviar les cartes a meitat de la partida és, senzillament, fer trampa.

Ara Rajoy es maneja entre l'angoixa de la realitat, les pressions dels seus barons i la necessitat de tornar a emprar barret de copa fins que el dia 25 de març es tanquin les urnes a Andalusia i Astúries.

És una tècnica militar. S'amaguen les estratègies fins que s'ocupa el territori. Després es pot fer el que convingui perquè els ciutadans estan capturats pels seus vots.

Amagar els pressupostos generals de l'Estat fins al dia 30 de març és fer trampa. La interpretació més benèvola seria que qui així actua considera els electors menors d'edat als que no se'ls pot dir la veritat, però la realitat és més obscena i cruel. Es compren vots amb falsedats, ocultacions i mentides i després s'utilitza la força de les urnes per fer el contrari del que es va prometre o el que es va ocultar. La coartada perfecta és recórrer a la «crua realitat» com si aquesta no es conegués per endavant.

Enfront de la trampa hi ha la legitimitat de la democràcia com a principi. Si el govern fa trampes amb els vots dels ciutadans, aquests tenen legitimitat per denunciar el frau i manifestar la seva protesta. La humiliació de l'engany convoca la indignació i aquesta amortitza la por.

La intel·ligència de la dissidència és que les demostracions de repulsa siguin pacífiques, marginant els violents que són la coartada de la repressió i la demonització del carrer.

Mariano Rajoy hauria de anar amb compte amb el barret de copa. És un barret que es desgasta cada vegada que s'amaga un conill i surt un colom. Si barret de copa es torna porós la màgia acabarà en tragèdia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.