Qualsevol autònom, qualsevol professional que treballi per compte propi sap que és molt difícil que li prestin diners, ni tan sols a interessos d'usura. No obstant això, als bancs espanyols, que per la imperícia dels seus dirigents es troben amb poca liquiditat, els han donat 130.000 milions d'euros, a l'u per cent. Dels més de cinc-cents mil milions d'euros que el Banc Central Europeu ha posat a disposició del gran grup dels maldestres, gairebé el 20% se l'han emportat els incompetents made ??in Spain.

Qualsevol empresari sap que si s'equivoca en la manera de portar els seus negocis deixarà de guanyar diners, i, si el desencert continua, acabarà arruïnant-se. L'empresari de la banca, no. Si les coses van bé, guanya diners i es reparteixen dividends, i què llestos que som. Si les coses van malament, que ningú es preocupi: l'Administració ja li traurà els diners als contribuents i els donaran a qui amb la seva incompetència han dut l'empresa bancària a la vora del desastre. I, si l'Administració local no arriba, aquí està el Banc Central Europeu perquè paguin a escot la seva imperícia els contribuents de tot Europa.

Per tirar endavant el més modest dels negocis, des d'una botiga de verdures fins a un saló d'enllustrador, cal tenir un mínim de qualitats i de coneixements, però per portar un banc es pot ser un inepte que ja acudirem tots en socors de l'inútil.

Aquesta antinòmia de Robin Hood –agafar els diners dels pobres per donar-lo als banquers– en teoria era perquè fluís el crèdit, però els banquers faran negoci, comprant deute i tapant forats, i no prestaran. Perquè es poden permetre el luxe de ser maldestres, però no tenen ni un euro de tontos: saben que els recompensaran els seus desencerts.

Per a més informació consulti l'edició en paper.