Foto: EL PERIÒDIC

No sé si els responsables de la CASS assumiran de bon grat l'informe de la CIA que situa Andorra en el sisè lloc mundial del rànquing de longevitat (ep!, ho dic amb ironia, que ningú s'enfadi, per què es nota excessiva sensibilitat en l'ambient). Però vist des d'una perspectiva únicament de viabilitat del sistema de pensió pública, em fa la sensació de què la gent visqui més anys s'ha convertit en un problema.

No tant perquè els padrins i padrines destorbin en una societat que ha prosperat gràcies al seu esforç individual i col·lectiu. La situació de crisi que vivim ara els joves i no tan joves és pa sucat amb oli amb els sacrificis que van haver de fer les nostres persones grans, i gràcies a les quals ara gaudim d'un sistema públic que s'anomena CASS.

Quan veus com funcionen en altres països (més avançats que nosaltres, no del mal anomenat tercer món) és quan un s'adona de què ser atès amb les nostres condicions quan es pateix una malaltia o un accident és un privilegi, i que tenir una pensió (digna, i no de vergonya com hi ha moltes) és el mínim que es mereixen els nostres pares.

I els privilegis justos s'han de defensar, amb ungles i dents, perquè en cas contrari defraudarem als nostres padrins que van lluitar per llegar-nos la seguretat social, un sistema universal que no fa distincions entre rics i pobres.

Si m'he de posicionar, ho faig amb les paraules del president del Consell Assessor de Salut, Lluís Burgués. Jo també prefereixo la CASS a haver de pagar una assegurança privada de jubilació. I si no, que em tornin els diners que he cotitzat en molts anys i els passaré a mans privades. Veig aquests dies molta filtració interessada. Ara el principi del fi (de les pensions, no del món), se situa al 2015, quan suposadament les pensions de jubilació entraran en dèficit, i no al 2018, com recollia l'ultim informe que es coneixia fins ara. Sembla un pols, un regateig que parteix de l'extrem més elevat per arribar al punt desitjat, consumint la solidesa del contrincant fins que aquest vegi com a imprescindible el que no hauria acceptat mai. Veig pocs aclariments en un tema que preocupa tothom. La virtut és aclarir bé la impopularitat de les mesures, si és que són obligatòries.

Per a més informació consulti l'edició en paper.