• Els predicadors vénen per advertir-te que Déu ha decidit esborrar-nos del mapa

Foto: NOE

Estic molt satisfet de la meva última adquisició a la secció de confecció del mercat de la Seu. És un pijama marca Blue Night de color pistatxo molt fashion, capaç de competir amb el que portava Kate Moss per sopar en un restaurant de Manhattan o el de la dissenyadora Rachel Roy a l'estrena d'One day. Els de Dolce&Gabana i Abercombrie ja fan pijames de carrer però no els he trobat encara al mercat i és possible que m'hagi d'esperar fins a la fira de Sant Ermengol per veure'ls transformats per obra i gràcia dels artesans tèxtils xinesos en Dulce&Gaviota i Abracadabra.

Dissabte passat, al matí, vaig poder fer la presentació en societat del meu flamant Bleu Night. Van trucar al timbre de casa i vaig córrer a obrir amb l'esperança que em portessin dues entrades per al concert acústic d'Estopa a Andorra la Vella. Però en el seu lloc, hi havia dos nois polidíssims que semblaven clònics, com Zipi i Zape o Dupont i Dupond, amb les galtes rosadetes i un cabell ros tallat a l'estil marine. Duien una cosa penjada del coll que devia ser una corbata però que a mi em va semblar que havien retallat un tros de cortina del primer pis dels Alcántara a Cuéntame. Em penso que més que el meu pijama, els va impressionar la meva cara de llenguado i el meu pentinat, a l'estil del grup musical Small faces, que em queda quan m'aixeco del llit. Em van dir no sé què de l'església dels últims dies, que em va sonar a negoci en liquidació, i em van oferir la salvació en forma d'opuscle miraculós, com en el seu moment, els Testimonis de Jehovà amb la mítica revista Atalaya.

Em pensava que amb internet, aquestes visites havien passat a la història, com les cartes de la famosa cadena de San Antonio impulsades per un anònim missioner colombià i que havies de reenviar a set persones. Si ho feies, et convertiries en milionari i si no et caurien al damunt totes les desgràcies i les plagues bíbliques. Els últims mesos també rebo correus electrònics amb composicions a base d'imatges bucòliques de postes de sol, panoràmiques de muntanyes nevades, retrats d'infants somrients i joves en actitud mística com sant Joan de la Creu a Toledo. Tot sobre un fons melòdic d'una veu celestial de la new age o la primavera de Vivaldi interpretada per l'Orquestra Filharmònica de Viena, i un text pretesament líric que acabava amb la contundent petició de reenviar-ho a 37.861 contactes abans de quatre hores, si volia evitar patir d'halitosi crònica o perdre per sempre la cobertura del mòbil. O grans desgràcies sanitàries, econòmiques i familiars. I d'altres personals, com ara posar a rentar el meu pijama Blue Night, juntament amb altra roba de color, en programa curt i a 30 graus però oblidant de incloure-hi la tovalloleta captura colors súper absorbent Iberia Protect. Amb el resultat que el pijama sortia de la màquina de rentar amb taques vermelles, com el jersei del líder de la muntanya del Tour.

Ara entenc per què l'escriptor Paul Auster ha canviat 21 vegades de casa, segons relata a la seva darrera novel·la. Deu ser per fugir dels missioners apocalíptics que arriben a la porta del teu domicili amb aspecte d'estudiant de batxillerat fent l'anàlisi sintàctica d'una oració gramatical i que acaben sent l'anticrist. Prefereixo comptar quants cops apareix la paraula you en el disc Abbey Road dels Beatles o no, a la pel·lícula La taronja mecànica de Stanley Kubrick; passar per un psicotècnic, un test de Rorschach i un parell d'encefalogrames abans que enfrontar-me a aquests predicadors que t'amenacen, de manera educada, això sí, amb el foc de l'infern, el judici final i t'anuncien que Déu ha decidit esborrar-nos del mapa per culpa de l'avarícia, la gola, la lascívia i altres pecats que han arribat finalment a un nivell insuportable. T'ho diuen com aquell que explica la cosmologia quàntica d'Hawking.

No els intimida ni el color pistatxo del meu pijama, ni la meva cara que ha mutat de llenguado Pescanova cap a la de brutal homicida d'os frontal prominent de The Golden Child, aquella pel·lícula amb Eddie Murphy que gira al voltant d'un nen budista que té poders sobrenaturals. No els goso dir als meus visitants que tinc pressa perquè vull anar al gimnàs. Primer, perquè disposo de temps ja que és el primer dissabte que el Centre Esportiu de Sant Julià de Lòria obre, com a prova, fins a les dues del migdia i segon perquè potser s'empipen, i amb les seves dots visionàries, m'anuncien que un cop de vent tombarà a Oliana la furgoneta que portarà al gimnàs tres noves bicicletes el·líptiques i unes cintes de córrer espectaculars. Això sí que seria una catàstrofe, perquè ara només hi ha tres bicicletes el·líptiques, i no les amenaces d'esperits malignes. Perquè em deixin tranquil, els dic que haig de fer un article que surt cada setmana i encara no l'he començat. I no els dic, però, que quan l'acabi podria escriure un llibre com A sang freda, si no fos perquè només m'assemblo a Truman Capote en què rebo la gent en pijama. El seu era de seda. El meu del mercat de la Seu.

Per a més informació consulti l'edició en paper.