Foto: EL PERIÒDIC

Nosaltres estem de pas. Sabem que estem fent un recorregut. Hem escollit un camí que anem construint dia rere dia, encara que de vegades el seguim per inèrcia o simplement ens deixem portar. Acostumen a fer-lo acompanyats, però en ocasions cal que fem una petita part del recorregut per indrets on no hi ha ningú. A això li diem desert. La majoria dels deserts són de sorra o de terra i pedres. Si afegim l'escassetat d'aigua entendrem la dificultat que presenta la seva travessa. Un viatge a peu pel desert sempre resulta llarg, dur, difícil, perquè és un lloc hostil. Però una vegada superat ens dóna moltes forces per tornar al camí normal, per això és bo d'anar-hi. El camí de desert és un viatge interior ple d'una soledat que propicia la trobada amb el jo interior, amb les nostres inquietuds i anhels. És el trobament cara a cara amb nosaltres mateixos que ens permet baixar a les profunditats del nostre cor, del nostre ésser, allà on ens fa por arribar-hi perquè sabem que trobarem coses que no ens agradaran. Malgrat que a priori sigui una visita poc agradable no tenim més remei que baixar-hi. Les nostres limitacions i el nostre orgull ens fan petits. Solament si ens trobem amb nosaltres mateixos, podem redescobrir la nostra feblesa i adonar-nos de la necessitat de ser ajudats. El pas del desert és necessari per analitzar allò que som i valorar allò que tenim. Ho és també perquè ens ajuda a, per un costat a curar-nos, per l'altre a preparar-nos per tirar endavant. De vegades davant situacions adverses ens quedem sense respostes. Ens resulta problemàtic superar les moltes o poques dificultats que se'ns presenten. Per això és necessari que ens desviem del camí i entrem al desert per buscar i demanar les forces per enfrontar-nos cara a cara amb les nostres vicissituds. Aquest reconeixement humil ens allibera i ens fa sabedors de les nostres limitacions i solament així podem demanar l'ajuda que necessitem. D'aquesta manera, amb el nostre esforç i l'ajuda del qui pot més que nosaltres podem tornar al camí que se'ns farà més planer, no pas perquè hagin desaparegut les dificultats, sinó perquè tindrem més forces per afrontar-les i ho farem des d'una altra perspectiva, sabent que no estarem sols, sinó acompanyats i estimats incondicionalment.

Per a més informació consulti l'edició en paper.