La manifestació del dissabte passat va ser una festa de la democràcia i podem dir que el 10-J es pot considerar com una manifestació totalment transversal del catalanisme amb eslògans diferents, que tots manifestaven un profund rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i al centralisme de l'Estat espanyol. Les pancartes i els lemes eren diversos: hi havia senyeres, moltes amb l'estelada, mans que deien "Adéu Espanya", pancartes que deien "Volem l'Estatut tot sencer" i molts crits de "Volem la Independència".

Ningú, particularment, cap partit polític ni cap institució es pot apropar de l'èxit de la manifestació del dia 10 passat, l'èxit és de tot el poble de Catalunya, dels que hi vam ser i dels que no hi eren corporalment, però sí sentimentalment. Hi vam ser molts i en un espai reduït, hi vam suar la cansalada amb sensibilitats diferents, units, però, en un mateix descontentament i per un mateix convenciment: "Catalunya és una Nació".

Va valdre la pena, l'esforç, ja que considero que és una fita del catalanisme polític, perquè és una d'aquelles ocasions en què et sents fortament vinculat a una comunitat i que tens el sentiment que fas Història, ja que has participat en un fet d'importància considerable.

La qüestió plantejada és: ¿com és gestiona, tota l'energia continguda en la manifestació?; energia plural del poble de Catalunya. La pilota de les idees de la independència o la de la recuperació de l'Estatut són ara sobre la teulada dels polítics catalans.

La unió fa la força, com diu el refrany, i una única veu tindrà més força a Madrid. Considero que en democràcia s'han de conquerir els objectius pacíficament, i per tant veig molt difícil a curt termini la fita d'assolir un estat propi dins el marc de la Unió Europea.

Al prinicpi del segle XXI no podem, de cap manera, destapar la caixa de Pandora de la violència. Tampoc no és fàcil la recuperació fil per randa de l'Estatut votat pel poble de Catalunya, tot i les manifestacions positives de Zapatero envers la nostra realitat, i, per acabar-ho de fer més difícil, la proximitat de les eleccions al Parlament de Catalunya juguen a favor del desacord dels nostres polítics. És necessari, per començar, refer el pacte polític entre la Generalitat i l'Estat que la sentència del Tribunal Constitucional ha trencat.

Historiadora. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.