Foto: EL PERIÒDIC

Henry Górecky (1933-2010) és un compositor del s. XX poc conegut. Bé, de fet gairebé tots els compositors de música clàssica del S. XX són poc coneguts. Però ell va ser cèlebre per unes setmanes, doncs la seva tercera simfonia, la simfonia de les lamentacions, va ser de les més venudes (més d'un milió de còpies) a principis dels 90, 15 anys després d'haver-la composat.

Són tres moviments d'unes estructures ben simples, minimalistes que duren gairebé una hora. Són d'una senzillesa tant impressionant que penetren en els sentiments més profunds, fins al punt que quan l'escolto de nou, se m'acaba escolant lentament una llàgrima àcida, de les que couen la pell. La peça explica el dolor i la pèrdua amb tota la seva gravetat. Tres moviments, tres moments de la història, des de la Verge Maria davant la mort de Crist, a l'horror nazi, on les mares ploren per la pèrdua dels seus fills.

Situacions inhumanes que sense saber el perquè, ja formen part de la nostra quotidianitat diària en la píndola de mitja hora de notícies diàries. Així que de tant presents que estan, semblen ja de per sí, naturals, inevitables. Hi esdevenen comprensibles perquè no les patim en pròpia carn. Les imatges emmarcades en els telediaris, a força de repetir-se ja no transmeten cap emoció.

Curiosament quan escoltes la música de la simfonia de les lamentacions, a força de repetir els compassos, transmet un sentiment de dolor pausat i penetrant. Pels amants de la pintura, és com si estiguéssim davant del Guernika de Picasso, on en un mateix quadre dibuix a dibuix, moviment a moviment es repeteix una situació d'insofrible dolor humà.

Un cop el mal està fet, sovint no hi ha ni el dret a la justícia ni a la memòria. En aquest sentit va la sentència absolutòria de prevaricació del jutge Garzón, en la que el Tribunal Suprem tot i admetre que es van produir crims contra la humanitat, avui les víctimes del franquisme no tenen dret a judici, perquè a més del delicte, els possibles imputats haurien d'estar vius.

Ara, la guerra està a Homs (Síria). Aquesta setmana l'ONU ha xifrat en més 7.500 morts, superant a diari el centenar, dones i nens inclosos.

La pèrdua humana és fa difícil de suportar perquè no hi ha res que la pugui suplantar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.