• Els alemanys, sobretot els alemanys, abans que arribés Merkel, van ser generosos

Foto: NOE

Ja sabem el que hem de; tot el que hem de pagar. L'explicació més simplista és que hem gastat més diners dels que ingressa l'estat. Això és evident, i alhora és dir poc o molt poc. Hem gastat més del que ingressàvem perquè els nostres ingressos fiscals s'han desplomat per la falta d'activitat econòmica. I al mateix temps s'han disparat les partides pressupostàries corresponents a les prestacions per desocupació. Més de cinc milions de persones aturades obliguen a un esforç social de l'Estat espanyol. I si ingressa menys diners, naturalment es dispara la xifra de dèficit.

¿Què fa en aquestes circumstàncies una economia intel·ligent? Sens dubte ha d'estalviar, però al mateix temps, si no incrementa les seves despeses, el parany serà mortal. Per molt que s'estrenyi l'estat el cinturó, si cada dia s'ingressa menys diners, tot just arribarà per pagar el deute.

La Unió Europea va néixer i va créixer sota el principi d'homologació econòmica dels seus membres i l'extensió dels drets socials i polítics. Aquesta va ser la seva grandesa i el que va donar sentit a la pèrdua o traspàs de sobirania.

Els alemanys, sobretot els alemanys, abans que arribés la senyora Merkel al poder, van ser generosos amb els acabats d'ingressar. Espanya va poder créixer i disminuir les seves desigualtats històriques pel que fa a Europa per la generositat de la Unió Europea i pel seu propi esforç. Veníem de molt lluny en els temps històrics d'acumulació del capitalisme i de desenvolupament econòmic. Però per dir tota la veritat, els espanyols, amb el nostre consum desbordat vam enfortir les economies espanyoles més fortes.

Ara ja no se'ns té en compte d'on partim i els dèficits estructurals de la nostra economia. La nostra dependència econòmica d'un maó que s'ha ensorrat com un castell de cartes. Se'ns demanen sacrificis sense que es vegi cap resultat. Hi ha mantres que adornen aquestes pretensions inhumanes i impossibles. Som uns ganduls i uns malgastadors. Els espanyols no treballem i tenim massa drets i pretensions. I ho diuen els que guanyen centenars de milers o milions d'euros. I no estan disposats a canviar el seu sistema de vida mentre sumin a la pobresa a la ciutadania.

Desmuntar aquests arguments falsos no és fàcil amb l'entorn neoliberal. ¿Qui ha malgastat? No els treballadors comuns ni els immigrants. S'han folrat els especuladors, la banca i les transnacionals. Els mateixos que demanen sacrificis inhumans als més pobres.

Si no es canvia el model econòmic de la UE, l'FMI i dels mercats ens sumirem en la pobresa i no podrem enlairar en molts anys. Cal estalviar raonablement i alhora rellançar l'economia per generar ingressos. En això no estan ni Angela Merkel ni la Unió Europea ni l'FMI. Volen que patim, que siguem pobres i que paguem sense créixer. És un sacrifici estúpid, insolidari i a més egoista.

Per a més informació consulti l'edició en paper.