PUBLICITAT

Sí que hi ha culpables

Carmem Tomás

El ministre d'Hisenda [d'Espanya] no vol mirar enrere. La consigna del Govern de Rajoy és que els espanyols volen solucions. I clar que volem solucions, però no veig per què això ha de ser sinònim d'oblidar. Aquesta reflexió ve al cas de l'última i sembla que definitiva dada de dèficit de les Administracions Públiques de 2011, fet públic el dilluns per Cristóbal Montoro. La desviació sobre el que s'ha dit pel Govern de Zapatero és ni més ni menys que de 2,5 punts, uns 25.000 milions d'euros. El que s'ha dit i repetit fins al mateix dia del debat d'investidura de Mariano Rajoy.

Tots teníem sospites que allò del 6 per cent era un cuento chino, però que calia esperar a tenir totes les dades. Ara, lògicament l'ajust haurà de ser major si continua estant vigent per aquest any el compromís de rebaixar-lo fins al 4,4 per cent del PIB. Ja veurem als Pressupostos que es presentaran el 31 de març per on ens vindrà la retallada de la despesa i la previsió d'ingressos.

Ja és un fet que van mentir i ara molts ciutadans volen saber quant d'aquest forat es va produir per mala gestió, per què es va ocultar, a on van anar a parar els diners. Cal tenir en compte que les diferents administracions van gastar 90.000 milions més del que van ingressar, sembla sens dubte més que una mala previsió dels seus comptes.

Montoro diu que tots som culpables. Home, uns més que uns altres, i els que no són gens culpables són els ciutadans, que no obstant això ja han començat a pagar la mà trencada dels seus governants. És temps de futur i de solucions, però també d'auditar i de verificar quants diners s'han malgastat i, si s'escau, demanar responsabilitats de tot tipus. Ja sabem que molts han pagat a les urnes, però això és el menys que es pot exigir a ciutadans responsables. Oblidar i no castigar implica tapar i podem trobar-nos amb conductes semblants en el futur. Ha de quedar clar que els diners públics són dels ciutadans i que els polítics els administren i n'han de retre compte. Una cosa que és òbvia i que s'oblida amb massa freqüència.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT